(Bibliothèque Nationales de París: Ms. Lat. 5132)
Una vegada més ens trobem davant un altre dels còdexs que Pèire de Marca prengué de biblioteques catalanes durant la seva estada al Principat entre els anys 1644 i 1651; procedeix de la Col·lecció Baluze, secretari de Marca, els manuscrits del qual entraren a la biblioteca del rei l’any 1719, i passaren més tard a engruixir els fons de la Bibliothèque Nationale de París.
Els seus 110 folis en pergamí (30 × 22 cm) contenen, entre d’altres texts, un exemplar de la redacció més antiga dels Gesta comitum Barcinonensium i un fragment d’una poesia funerària en honor de Ramon Berenguer IV, mort l’any 1162; hi afegirem un grup d’actes referides a Ripoll (folis 93, 101v, 107 i 109v), un sermó en honor de la Mare de Déu (folis 21v-23) i una Vita B. Petri Urseoli (folis 93v-101v), potser composta a Ripoll mateix. l’estudi detallat del contingut d’aquesta miscel·lània condueix Beer(*) a una conclusió definitiva sobre el seu origen ripollès: es tracta d’un còdex compilat amb seguretat al seu escriptori, alguns dels texts del qual procedeixen de models existents ja d’antic a la Biblioteca monàstica, com és el cas de l’Altercatio fidei catholicae inter Arrium presbiterum et Athanasium episcopum Probo iudice residente, un exemplar del qual (Vigilius Tapsensis) ja consta a l’antic catàleg posterior a la mort d’Oliba.
La seva decoració, modestíssima, es redueix a un petit grup de petites inicials (folis 4, 81, 93v i 101v) i a la capital “C” (foli 26) que encapçala el text de l’Altercatio…(*), de major interès ornamental. El disseny en tinta marró i els tons malva, blau i vermell col·laboren en la configuració d’una inicial composta exclusivament per decoració fitomòrfica, que ocupa la totalitat del buit central de la lletra; les gruixudes tiges que s’encorben i s’entrecreuen entre elles i les seves fulles molsudes cargolades sobre elles mateixes a manera de petites petxines, adquireixen un tractament de modelat incipient, gràcies als petits trets en tinta que serveixen per a accentuar la sensació de torsió i de moviment de les formes vegetals; tot això contribueix a l’obtenció de volum i de riquesa ornamental. L’origen d’aquestes fulles es troba, com demostra Alexander(*), en la miniatura anglosaxona, però és a la miniatura del nord de França i de la Normandia que es deu la seva posterior incorporació a la major part de manuscrits del ple romànic; la seva presència en manuscrits de Clairvaux(*), Llemotges(*), Moissac(*) o Avinyó(*), entre d’altres molts exemples possibles, demostra la gran expansió d’aquesta mena de models fitomòrfics, i li hem d’atribuir els molts casos que trobem en manuscrits catalans especialment del segle XII, per exemple a les inicials dels manuscrits: 30, Morals de sant Gregori; 51, Salteri; i 20, De civitate Dei de sant Agustí(*), tots conservats a l’Arxiu Capitular de Tortosa i en el Ms. 214 del mateix Ripoll.
La major part d’aquesta mena d’inicials són inscrites en emmarcaments de perfil quadrangular, si fa o no fa rics; en el cas de la capital “C” del Ms. 5 132, la tija ondulant entorn de la qual hi ha mitges palmetes alternades que ornamenten dos dels costats del marc, recorda la decoració de les impostes dels capitells de la portalada de l’Església del monestir, precisament en un moment en el qual l’escola escultòrica de Ripoll sembla, si jutgem pel que s’ha conservat, més activa que el mateix taller de fabricació de còdexs.