Situació
Tombes excavades a l’absis central.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Aquesta necròpoli, anterior a la construcció del temple actual, fou envaïda per la seva capçalera. Avui, doncs, resta dintre l’església de Sant Andreu de Sagàs. Els treballs d’excavació duts a terme l’ha deixada al descobert i fins al principi de les obres de restauració era visible. Per tal de protegir-la, en el curs de les obres ha estat colgada amb sorra. Aquesta necròpoli figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: × 14, 3 —y 56, 3 (31 TDG 143563).
No indiquem, doncs, ni l’itinerari ni la situació, per tal com coincideixen amb els de l’església de Sant Andreu. (JVV)
Necròpoli
Planta de la capçalera amb la situació de la necròpoli trobada, actualment altra vegada coberta.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Tal com hem apuntat, a l’interior de l’església hi ha un conjunt de tombes, distribuïdes entre els tres absis de què consta la capçalera, les quals formen un notable cementiri. No descartem que a l’exterior, bé que enterrades, n’hi pugui haver d’altres, amb les quals el nombre de tombes d’aquesta antiga necròpoli encara es veuria incrementat.
En total hom hi constata onze sepultures, de les quals cinc se situen a l’absis central, cinc més a l’absidiola de tramuntana i la restant a la de migjorn.
Totes les que s’allotgen a l’absis central pertanyen a adults, bé que s’hi constaten tres tipologies diferents. Així, al fons de l’absis, n’hi ha una de forma trapezial, amb angles força arrodonits, i una altra tendent al tipus pisciforme, que mostra un perímetre d’angles ben arrodonits. La primera ateny 165 cm de llargada, amb una amplada de 38 cm al cap i uns 20 cm al peu, fent uns 30 cm a la meitat del cos. La seva fondària és d’uns 30 cm. La segona, per la seva part, fa 176 cm de llarg, amb unes amplades de 17, 24 i 18 cm (cap, cos i peu). La fondària és de 27 cm. A continuació i prop d’aquesta darrera, n’hi ha una altra amb el cap ben diferenciat i d’angles arrodonits, que ateny 180 cm de llarg per 22, 45 i 18 cm d’ample, corresponents respectivament al cap, cos i peu.
Al davant de les tres descrites, emplenant ja l’espai presbiteral, encara n’hi ha dues més, de les quals una adopta una tipologia tendent al model pisciforme, bé que amb un perímetre força recte, mentre que l’altra es mostra amb el cap diferenciat i amb els angles arrodonits. La primera fa 156 cm de llarg per 30, 36 i 13 cm (cap, cos i peu), amb una fondària de 35 cm. La segona, que ha estat excavada fins a uns 37 cm de profunditat, ateny 195 cm de llargada, 15 cm al cap, 40 cm al cos i uns 18 cm al peu.
A l’absidiola de tramuntana, hi trobem cinc sepultures més, bé que algunes són força desdibuixades, cosa que es deu al fet d’haver estat excavades, com les altres, no a la roca viva, sinó sobre terra. Així, al fons, en trobem una de molt poc definida (fins i tot, hom pot dubtar de si es tracta d’una autèntica tomba) i una altra d’extrems arrodonits i de reduïdes dimensions (70 × 21 cm), pertanyent possiblement a un infant. Apuntem aquesta possibilitat perquè podria ser que continués per sota el mur, adquirint llavors més grans proporcions, cosa, però, que no sembla pas, atès que a tocar del mur, ja sembla que fineixi i resti acabada.
Sepultura, força uniforme, excavada a l’absidiola del costat de migjorn.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Sepultures obertes a l’absidiola del costat de tramuntana.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Les altres tres ja es presenten amb el cap ben diferenciat, llevat d’una, però, que hom intueix que l’havia tingut. La central d’aquestes tres, situada més cap al fons, mostra un cap ovoide, amb les espatlles ben marcades, però arrodonides com els restants angles. La seva llargada és d’uns 180 cm, amb una amplada d’uns 19 cm al cap, 33 cm al cos i 18 cm al peu. Mostra poca profunditat, per tal com només presenta una excavació de 25 cm. Les altres dues fan 162 i 130 cm de llarg respectivament (la darrera mida correspon a la sepultura que no té el cap ben marcat), mentre que d’amplada, donada amb el mateix ordre, fan: 19, 40 i 15 cm la primera i 30 cm de cos i 10 cm de peu la segona. El cap de la primera, que és força rectangular, sobresurt uns 17 cm. La fondària, semblant en totes dues, és d’uns 24 cm.
La darrera tomba que resta per a descriure, se situa a l’absidiola de migjorn. Es tracta d’una sepultura, de perímetre molt irregular, bé que, ben mirat, tendeix a la forma anomenada popularment de “banyera”. Ha estat excavada fins a uns 45 cm de profunditat i ateny uns 168 cm de llarg per uns 40 d’ample, bé que tant al cap com al peu es redueix ostensiblement.
En aquesta necròpoli foren localitzats alguns esquelets, que ara són objecte d’estudi.
Atès que l’església del segle XI fou edificada sobre el cementiri descrit, cal deduir que aquesta necròpoli és anterior a l’any 1000, probablement dels segles IX-X.
Com d’altres cementiris d’aquesta època sofrí la mateixa dissort, ja que quan la primitiva església es feia petita se’n construïa una altra de més gran, la qual, en ocupar més espai, sovint envaïa el solar de l’antiga necròpoli.
Fou excavada l’any 1981 sota la direcció de P. Bertran, J. Bolòs, J. F. Cabestany i I. Padilla, amb l’autorització del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. (FJM-AMB)
En el curs de les obres s’ha localitzat a l’exterior de l’església, prop de la façana de tramuntana, una tomba en cista, la qual deu ésser coetània de l’edifici.
Bibliografia
- Jordi Bolòs i Montserrat Pagès: Les sepultures excavades a la roca, Necròpolis i sepultures medievals de Catalunya, annex 1, “Acta Mediaevalia”, Barcelona 1982, pàgs. 73-75