El 1912 Gelabert ja havia aixecat els tallers i laboratoris Manufactura Cinematogràfica Tricolor en uns terrenys de la seva propietat a la carretera de Sants. Prop d’allí, projectà construir uns estudis dotats d’una bona infraestructura i d’equipaments, ja que els de Films Barcelona, a Horta, se li havien fet petits. Els laboratoris no foren inaugurats fins el 1916, si bé la inscripció legal de la productora data del 1914. Ocupaven els baixos de la galeria i les sales estaven disposades descrivint un cercle, seguint el camí que feia la pel·lícula des de la seva recepció fins a l’embalatge final. Oferia com a principals serveis la perforació de la pel·lícula verge, el processament de negatius i còpies, el tenyit i virat dels positius, i la confecció de rètols pel sistema Tricolor. Juntament amb els laboratoris de la Royal Films i la Studio Films, els Boreal foren els més moderns de Barcelona en aquells anys, i per a la gent del barri eren coneguts com La Casa de Vidre. La galeria disposava de dues plantes, un estudi per al rodatge d’interiors, un ampli magatzem, oficines, departaments de fotografia, repàs de còpies i tot el que calia per a l’elaboració de films. La Primera Guerra Mundial generà una sèrie d’entrebancs (afectà l’exportació, dificultà l’adquisició de pellícula verge), que s’afegiren a la manca d’entesa de Gelabert, poc donat als negocis i la publicitat, amb productores com la Hispano Films, Barcinógrafo o Studio Films. Aquests fets provocaren que només es produïssin dos documentals, Segona cursa de cavalls a l’Hipòdrom (1915) i Setmana Santa a Tarragona (1916), ambdós de Gelabert; i dos argumentals, El sino manda (1917), de Gelabert i protagonitzat per Pilar Andiano i Joan Rovira, i El doctor Rojo (1917), dirigit per Ramon Caralt en tres episodis: "El doctor Rojo", "La herencia" i "El invisible", amb intèrprets de la companyia de Caralt. Com que no obtingué l’èxit esperat, Gelabert vengué els estudis i els laboratoris a Alfred Fontanals i Joan Solà i Mestres de la Studio (1918), però en conservà la patent. La bona gestió de la nova empresa productora proporcionà uns bons èxits, però amb la mort prematura d’Aureli Sidney, la Studio començà a afleblir-se i tancà al final del 1920. El 1922, en morir Solà i Mestres, els Boreal funcionaven com a Tallers Foto-Industrial. Finalment, el 1924 els terrenys foren venuts per a l’ampliació de l’estació del ferrocarril de Sants, s’enderrocà la galeria i els laboratoris es traslladaren a l’Hospitalet de Llobregat amb el nom de Laboratori Cinematogràfic Alfred Fontanals.
Bibliografia
LARA, P.: En la Boreal Films, "Arte y Cinematografía", 31. 12. 1916.
LASA, J. F. DE: El món de Fructuós Gelabert. Generalitat de Catalunya, Barcelona 1989.
RIPOLL, X.: "Els estudis de rodatge cinematogràfics a Catalunya, I Jornades sobre 100 anys d’inventiva tecnològica en imatge i so en el cinema espanyol. Fundació Institut del Cinema Català, Barcelona 2001, p. 87-109.