i Morir (o no) | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari del cinema a Catalunya

Morir (o no)

Títol en castellà Morir (o no), Títol en francès Mourir (ou non), Títol en anglès To Die (or not)
Cinematografia

Sumari de l’article

Títol en castellà Morir (o no), Títol en francès Mourir (ou non), Títol en anglès To Die (or not)
cinematografia cin
Pel·lícula del 1999; ficció de 93 min., dirigida per Ventura Pons i Sala.

Fitxa tècnica

PRODUCCIÓ: Els Films de la Rambla (V.Pons, Barcelona); ARGUMENT: Morir (un instant abans de morir) (1998) de Sergi Bebel; GUIÓ: V.Pons; FOTOGRAFIA: Jesús Escosa (color, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Bel·lo Torras; MUNTATGE: Pere Abadal; MÚSICA: Carles Cases; SO: Boris Zapata; INTERPRETACIÓ: Lluís Homar (director), Carme Elias (dona), Roger Coma (motorista), Marc Martínez (heroïnòman), Anna Azcona (germana), Vicky Peña (mare), Carlota Bantulà (nena), Amparo Moreno (infermera), Mingo Ràfols (malalt), Anna Lizaran (senyora), Mercè Pons (dona policia), Francesc Albiol (home policia), Francesc Orella (víctima), Sergi López (assassí), Santi Ibáñez (policia control); ESTRENA: Barcelona (en català) i Madrid, 21.01.2000.

Sinopsi

El film planteja les dues possibilitats del títol: la primera és morir. Es tracta de set històries independents que acaben amb la mort d’un dels protagonistes: un director de cinema que tracta de sortir del seu desert creatiu; un heroïnòman que no se sap sortir de la droga; una nena que s’ofega amb un os de pollastre; un malalt que no aconsegueix prémer el botó d’alarma a l’hospital; una histèrica que barreja pastilles i aigua del Carme; un jove motorista atropellat per la policia i un executiu víctima d’un assassí a sou. L’alternativa és no morir; les set històries anteriors s’encadenen en una de sola: ningú no mor i tots els personatges estan interrelacionats.

Producció

Amb una estructura semblant a El perquè de tot plegat (1994), el director fa una aproximació personal a la influència del destí sobre l’ésser humà, que li serveix també per a investigar sobre el comportament humà en situacions límit, i pinta una mena de fresc dramàtic però també irònic, d’una societat urbana contemporània. V.Pons busca formes narratives diferents per a cada història, i les separa amb creatives cortinetes que li donen la seva adequada ubicació espacial.

Bibliografia

MARCO, L.M.: La mirada vital, "El Periódico dominical", 24.01.2000, p. 28-31.

Col·laboració: 
ACP

Llegir més...