Inicià estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret (1870), i feu estudis específics d’arxivística. Succeí el seu pare, Manuel de↑Bofarull i de Sartorio, en la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (1892-1911). Feu estudis sobre la fabricació del paper, especialment a Xàtiva i a València, durant l’edat mitjana, i d’altres com La heráldica en la filigrana del papel (1901) i Los animales en las marcas del papel (1910). Intervingué en la publicació del darrer volum de la “Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón” (1910), descobrí i publicà el testament de Ramon Llull (El testamento de Ramón Llull y la escuela luliana en Barcelona, 1896) i publicà, entre altres estudis i recopilacions de documents, Felipe de Malla y el concilio de Constanza (1882) i Antigua marina catalana (1898). Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1883) i corresponent de la de la Historia de Madrid.