Feu estudis eclesiàstics a Vic i de ciències a Barcelona. Fou bisbe de Sogorb des del 1881. Publicà un extens Compendio de historia eclesiástica general, col·laborà a la premsa periòdica i publicà a la “Biblioteca Catòlica Popular” nou llibrets, en català o castellà, destinats a la difusió de l’apologètica catòlica (1861). El Cercle Literari de Vic, del qual fou soci fundador, li edità un discurs en vers, Plants de la llengua catalana (1861), que defensava la revisió del valor del català com a llengua literària.