Fill de Tomàs Aguiló i Cortès. De família xueta benestant, en una primera època intentà professionalitzar-se com a escriptor i com a ensenyant (ocupà una càtedra d’història a l’institut de Tarragona del 1848 al 1850), però després s’instal·là definitivament a Mallorca i hi va viure del patrimoni familiar. Fou regidor de Palma del 1863 al 1866, en què ocupà el càrrec de tinent d’alcalde. Mantingué relacions amb intel·lectuals conservadors de Barcelona com Roca i Cornet i, sobretot, amb Rubió i Ors. La seva tasca de publicista es desenvolupà en estreta relació amb Josep M.↑Quadrado. Fou un dels fundadors de “La Palma” (1840-41), un actiu col·laborador de “La Fe” (1844) i un destacat polemista des de les pàgines del “Diario de Palma” (especialment durant el bienni progresista, el 1855 i el 1856) i de la “Unidad Católica” (1868-73). De gran inquietud intel·lectual i sòlida preparació, al llarg de la seva vida mantingué una constant dedicació a la literatura. De les seves traduccions del francès, l’italià i l’anglès al castellà cal destacar sobretot la de poemes de Lord Byron, que publicà a la premsa mallorquina en la dècada dels anys quaranta del s. XIX. També en castellà, llengua a la qual reservà els seus projectes literaris més ambiciosos, publicà Rimas varias (1846-50), en què destaquen els temes històrics locals, Poesías sagradas (1851) i les narracions A la sombra del ciprés (1863). Malgrat que mantingué una actitud molt reticent envers la Renaixença i que sempre considerà la seva producció poètica en català com a part marginal de la seva obra, no deixà mai d’escriure-hi amb major o menor intensitat i hi aconseguí els millors resultats estètics, en part gràcies a la riquesa del seu llenguatge, dialectal, però també molt depurat i treballat. El 1852 aparegueren les primeres↑Poesies fantàstiques en mallorquí. Una part considerable de la seva obra en català (de temàtica humorística, històrica i sentimental) s’integrà a l’edició en vuit volums de les Obras en prosa y verso (1883-85), i tota sencera a Obra poètica (1993). Fou soci honorari de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i membre de diverses entitats.
- Corbera, J. (1975)
- Jorba, M. (1987)
- Mas i Vives, J. (1975)
- Mas i Vives, J. (1979)
- Mas i Vives, J. (19931), p. 5-49
- Massot i Muntaner, J. (19852), p. 156-163
- Oliver, M. dels S. (1979), p. 526-532
- Sureda i Blanes, J. (1971), p. 77-82
- Vibot, T. (2006).