Fitxa tècnica
PRODUCCIÓ: Figaró Films (Pepón Coromina, Barcelona), TVE (Madrid); ARGUMENT: La novel·la homònima (1979) de Mercè Rodoreda; GUIÓ: Gustau Hernández, Benet Rossell, F.Betriu; FOTOGRAFIA: Raúl Artigot (Fujicolor, normal); AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ: Cesc Candini, Josep Rosell (ambientació); MUNTATGE: Ernest Blasi, Lluís Puigvert (imatge), Emili Rodríguez Osés (so); MÚSICA: Ramon Muntaner; INTERPRETACIÓ: Sílvia Munt (Colometa), Lluís Homar (Quimet), Joaquim Cardona (Antoni), Elisenda Ribas (Enriqueta), Josep Minguell (Mateu), Marta Molins (Julieta), Joaquim Cardona (Antoni), Paca Gabaldón (Griselda), Josep Vivó (mossèn Joan), Alfred Lucchetti (el gendre Bofarrull), Nadala Batista (la veïna de la mare de Quimet), Rafael Anglada (el pare de Colometa), Lluís Julià (Cincet); ESTRENA: Madrid, 25.03.1982, Barcelona, 06.05.1982; PREMIS: Cinematografia de la Generalitat 1982 (millor llarg de producció catalana i millor actriu per S.Munt).
Sinopsi
Natàlia, coneguda com la Colometa, es casa amb Quimet, un fuster modest que, en esclatar la guerra civil, és enviat al front d’Aragó, on morirà. La Colometa roman a Barcelona, amb els seus dos fills, i es guanya la vida com a dona de fer feines. Però la seva precària situació econòmica li fa pensar en el suïcidi. Al final de la guerra accepta casar-se amb un botiguer, que ha quedat inútil i que la converteix en una mestressa de casa.
Producció
Des dels seus temps d’estudiant de cinema, F.Betriu volgué portar a la pantalla la novel·la de Rodoreda. Al final ho aconseguí i TVE l’acceptà com a sèrie televisiva de quatre capítols de llarga durada. Tot seguit se’n feu una versió cinematogràfica (un muntatge reduït de la sèrie) doblada al català. El productor muntà un càsting per a elegir la protagonista femenina que donà cinc finalistes: Muntsa Alcañiz, Montserrat Garcia i Segués, Jeannine Mestre, Carme Elias i Sílvia Munt, que fou finalment la seleccionada. La Colometa és un personatge difícil perquè la trama abasta des que té divuit anys fins que en té més de quaranta, i perquè, a través de la seva figura, F.Betriu mostra de quina manera la història afecta la vida de la gent corrent, la que aparentment en viu al marge.
Bibliografia
MIRAMBELL, M.: Barcelona y "La plaza del Diamante", "Film-Historia", núm. 3, 1994, p. 237-250.
OMS, M.: "La plaça del Diamant", "Les Cahiers de la Cinémathèque", núm. 38-39, 1984, p. 197.
QUINTANA, À. i MERINO, I.: Dues propostes cinematogràfiques sobre la mirada de Mercè Rodoreda, "Revista de Girona", núm. 157, 1993, p. 76-83.