OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Francesc Camps i Mercadal

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Folklorista, publicista, filòleg, erudit i novel·lista.
es Migjorn Gran, Menorca, 1852 — es Migjorn Gran, Menorca, 1929

Vida i obra

Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona el 1878, convertí els orígens pagesos en el centre d’un ampli programa ideologicocultural desplegat entre el conservadorisme catòlic vuitcentista i les coordenades del moviment noucentista. La primera etapa, fins al tombant de segle, es caracteritzà pels articles de combat a la premsa catòlica, recollits en part a Derecho a la ignorancia (1894); així mateix, hi publicà en forma de fulletó una novel·la futurista, 1950, en què aprofità la narrativa de Jules Verne per combatre els corrents laics del modernisme. El mestratge de Josep M. Quadrado i el nou marc del regionalisme menorquí de la fi de segle el decantaren per la creació cultural en un triple nivell: en primer lloc, l’erudició historicoarqueològica a través de les col·laboracions al “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana” i a la “Revista de Menorca”; en segon lloc, la dedicació filològica, com a primer col·laborador menorquí de referència d’Antoni M. Alcover, del “Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana” i del “Butlletí de Dialectologia Catalana”, i com a partícip al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). En tercer lloc, excel·lí, amb el nom de Francesc d’Albranca, com a folklorista amb l’obra Folklore menorquí de la pagesia (1918), premiada per l’Ateneu de Maó el 1911. Les col·laboracions a la premsa periòdica del conjunt dels Països Catalans, els nomenaments institucionals, la correspondència mantinguda amb destacades personalitats de la cultura catalana, el mestratge exercit sobre JoanEstelrich i Josep M. Ruiz i Manent, i el reconeixement assolit a la dècada dels anys vint com a patriarca de les lletres menorquines el converteixen en una de les primeres figures de la cultura catalana de Menorca entre la Renaixença i el noucentisme.

Bibliografia

  1. Camps Riudavets, M.D. (1999)
  2. Quintana, J.M. (1998), p. 83-89
  3. Salord Ripoll, J. (1990)
  4. Salord Ripoll, J. (19981), vol. II, p. 265-274.
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
JSR

Llegir més...