Tomàs Carreras i Artau

(Girona, Gironès, 1879 — Barcelona, 1954)

Historiador de la filosofia i etnòleg.

Vida i obra

Llicenciat en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (UB), es doctorà a Madrid el 1902 i obtingué una càtedra d’ètica a la UB (1912). Participà en l’↑Almanac dels Noucentistes (1911), fundà l’Ar-chivo de Psicología y Ética Hispanas (1912) i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya (1915), i formà part de diverses institucions científiques iculturals. El 1932 fou elegit diputat de la Lliga Regionalista al Parlament català, i, a la postguerra, ponent de cultura de l’Ajuntament de Barcelona. Estudià la psicologia, el pensament i els costums dels pobles ibèrics, tant en les seves manifestacions erudites com populars. Publicà llibres d’etnologia i d’història de la filosofia catalana i hispànica. Destaquen les seves aportacions als estudis sobre Ramon Llull i les seves obres sobre Ramon Sibiuda (1928), Lluís Vives (1942), Francesc Eiximenis (1946) i Jaume Balmes (1947). També cal esmentar la Introducció a la història del pensament filosòfic a Catalunya (1931) i la Historia de la filosofía española. Filosofía cristiana de los siglos XIII al XV (1939, 1943 [1947]), escrita en col·laboració amb el seu germà Joaquim. Pòstumament s’ha editat La meva Girona: memòries de Tomàs Carreras i Artau (2001).

Bibliografia
  1. Calvo i Calvo, Ll. (1993)
  2. Calvo i Calvo, Ll. (1994)
  3. Vila, P. (20012).
Vegeu bibliografia