OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Cròniques dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Obra més coneguda, sense prou justificació, amb el nom de Crònica de Sant Joan de la Penya, composta sota la direcció de Pere el Cerimoniós probablement com a antecedent a la seva crònica personal.

Desenvolupament enciclopèdic

Sembla haver-hi hagut en l’origen una versió llatina, perduda (potser, al seu torn, procedent d’un primitiu text català, també perdut), i que probablement fou obra de Tomàs de Canyelles abans del 1359. D’aquesta deriva la versió catalana, conservada, composta entre els anys 1369 i 1372-73 i de la qual hom en redactà una altra que prescindia de diversos episodis d’interès aragonès i que cal datar del període 1372-73. Aquest text fou lleugerament ampliat abans de mitjans. XV. Ja el 1418 hom en feu un resum en català (Canòniques en quina manera se poblà Espanya ni de quines nacions), afegint-hi informacions d’una altra procedència, més conegut amb el nom relativament modern de Memòries historials de Catalunya. Quasi simultàniament a la primera versiócatalana conservada hom en preparà una d’aragonesa i una de llatina, que sembla ser de Guillem Nicolau i que fou acabada vers el 1372. D’aquesta, Gaspar de Talamanca en feu una nova versió catalana vers el 1460. Quant a les fonts, ultra la segona versió llatina dels Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonum, cal assenyalar la Historia gothica, de Rodrigo Jiménez de Rada, diversos textos navarresoaragonesos i potser una crònica dels comtes d’Empúries. Les diverses versions de la crònica, amb llur antecedent (les versions dels Gesta) i derivacions (fins a la que precedeix l’edició de les Constitucions i altres drets de Catalunya, del 1704), constitueixen l’espina dorsal de la historiografia oficial catalana. El seu valor literari és només mediocre, i l’historiogràfic, irregular, perquè, al costat de molts episodis llegendaris, dona també notícies inèdites. Aquesta obra fou aprofitada per molts cronistes compiladors i historiadors, especialment per Tomic, Carbonell, Zurita i el falsari Roig i Jalpí.

Bibliografia

  1. Orcástegui, C. (1986).
Vegeu bibliografia

Llegir més...