Emigrat a París el 1831, treballà en el diari “Le Siècle” i fundà el cercle nord-català Lo Pardal. Conegué Josep Yxart, Narcís Oller i, sobretot, Jaume Massó i Torrents. A partir del 1858, retornà a la Catalunya del Nord anualment, tot fent un gran esforç per recuperar la llengua de la infantesa. Alguns dels seus poemes foren publicats a L’Avenç velografiat (1881), i també musicats. La seva poesia, molt influïda per Amable (Voïart) Tastu i pel chansonnier bonapartista de Béranger, expressa l’enyorament romàntic de la pàtria, que identificà, com Aribau, amb la llengua i la terra, i culminà amb Records del Rosselló (1887), dedicats a Verdaguer. Pòstumament hom publicà el seu drama històric, en prosa i en quatre actes, Vasconcellos (1902), escrit en francès entre el 1848 i el 1850 i no representat.
- Bover i Font, A. (20032), p. 221-230
- Dunyach, G. (2003).