OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Josep Maria Espinàs i Massip

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Novel·lista, periodista i editor.
Barcelona, Barcelonès, 1927

Vida i obra

Es llicencià en dret, per bé que, des de jove, es va sentir atret pel món del periodisme i la creació literària. Autor d’una obra abundosa i diversa, en el conjunt de la seva producció literària es poden distingir cinc àrees de creació diferents que corresponen als seus interessos narratius, assagístics, memorialístics, d’escriptor de llibres de viatge i periodístics. Amb la seva primera novel·la, Com ganivets o flames (1954, premi Joanot Martorell 1953), Josep M. Espinàs se situà en lnòrbita de la narrativa realista dels anys cinquanta, amb obres testimonials i psicològiques. Publicà a continuació Dotze bumerangs (1954), El gandul (1955), una novel·la que assajava la tècnica del protagonisme col·lectiu, Tots som iguals (1956), L’home de la guitarra (1957), Vestir-se per morir (1958) i↑Combat de nit (1959), la més celebrada de les seves novel·les, a frec del verisme documental, i que investigava, en aquest cas, les condicions de la vida dels camioners. L’obra narrativa de Josep M. Espinàs continuà a les novel·les L’últim replà (1962, premi Sant Jordi 1961), La collita del diable (1968) i Vermell i passa (1992); i a les narracions aplegades a Varietés (1959, premi Víctor Català 1958), Els joves i els altres (1960) i Un racó de paraigua (1997). Pel que fa a l’àmbit del memorialisme, ha publicat El nen de la plaça Ballot (1988), Inventari de jubilacions (1992) i Temps afegit (2001); i una obra sorprenent, entre l’assaig i l’experiència autobiogràfica, El teu nom és Olga (1986), llibre traduït a nombrosos idiomes, format per les cartes adreçades a la seva filla Olga, afectada per la síndrome de Down. Pel que fa a l’assaig i la divulgació en sentit ampli, cal comptar el conjunt d’obres sobre Barcelona, com Carrers de Barcelona (1961), Vuit segles dels carrers de Barcelona (1974), Quinze anys de cafès de Barcelona, 1959-1974 (1975) i Alguns carrers antics de Barcelona (1978), a part d’altres textos més estrictament d’assaig com Aprendre a conviure (1984), L’ecologisme és un egoisme (1994) i el Diccionari de falses etimologies (1994). També ha estat important la seva manera de viatjar, a peu, amb una particular filosofia del viatge que ha donat algunes de les obres més conegudes i celebrades de Josep M. Espinàs. Des del 1957 ha publicat nombrosos llibres dels seus viatges a peu, entre els quals, Viatge al Pirineu de Lleida (1957), Viatge al Priorat (1962), Viatge a la Segarra (1972), A peu per la Terra Alta (1989), A peu per la Llitera (1990), A peu per l’Alt Maestrat (1991), A peu per Andalusia (2003), A peu per la Costa da Morte (2004) i A peu per Mallorca sense veure el mar (2005, premi Lletra d’Or 2006). Com a periodista, ha estat col·laborador de Destino, La Vanguardia i “El Noticiero Universal”, i, en català, de Serra d’Or, Avui i El Periódico. Ha escrit una columna diària durant quasi trenta anys, des del 1976 fins ara, primer a l’Avui (1976-98) i després a El Periódico. D’aquesta activitat de columnista, n’han sortit diferents llibres, com Petit observatori (1971), A la vora de... l’Avui/1-5 (1978-85), Els nostres objectes de cada dia (1981) i Del rebost i de la taula (1985), entre d’altres. Per aquesta activitat periodística ha guanyat diversos premis, com el Ciutat de Barcelona (1983) o el Premi d’Honor de la Comunicació de la Diputació de Barcelona (2007). Cal considerar també Josep M. Espinàs com un animador cultural, i, en aquest sentit, cal esmentar que fou un dels fundadors dels Setze Jutges, grup que inicià el moviment de la Nova Cançó; que és fundador, també, d’Edicions de la Campana, que ha col·laborat a la ràdio i ha fet programes d’entrevistes a la TV, alguns dels quals han estat recollits en volums (Identitats-1, 1985, i Identitats-2, 1986). Com a escriptor, destaca per la pulcritud del seu estil, un ús de la llengua presidit per la claredat i una voluntat de connexió amb el públic, que és una de les característiques de tota la seva trajectòria d’escriptor. Creu de Sant Jordi (1983), l’any 1995 va ser guardonat amb el Premi Nacional de cultura, i, el 2002, amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona. L’any 2007 ingressà a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Bibliografia

  1. Gregori i Soldevila, C. (2000)
  2. Rosselló Ivars, R.X. (2002), p. 477-500
  3. Marfany, J.Ll. (19881), p. 229-235
  4. Simbor i Roig, V. (20002), p. 395-414
  5. Simbor i Roig, V. (2005), p. 143-182
  6. Triadú, J. (1990).
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
ICG

Llegir més...