Doctor en llengües clàssiques. Exercí de poeta, amb un gran rigorformal i lingüístic, fruit de l’herència noucentista rebuda. El 1924 publicà el seu primer llibre, Les bruixes de Llers (1924), un recull de poemes que, il·lustrat per Salvador Dalí, fa un recorregut pels mites de l’Empordà i dels Pirineus. El seguiren Tamarius i roses (1925) —on es detecta clarament la influència de Josep Carner i de Guerau de Liost—, Sonets a Maria Clara (1938), de tema amorós, Poema dels tres Reis (1950), Balada del sabater d’Ordis (1954) —llarg poema amb pròleg d’Eugeni d’Ors i dibuixos de Salvador Dalí, on interpreta certs trets tel·lúrics de l’Empordà—, Sonets. Primer i segon llibre (1979) i Somni de Cap de Creus (2003), un cant èpic d’ambientació grecoromana. El component satíric és ben present en els poemes epigramàtics, alguns dels quals són sagnants, a l’estil de Juvenal. Els textos circulaven en edicions privades signades amb el pseudònim Lo Gaiter de la Muga i finalment foren recopilats a Epigrames (2002). Escriví teatre, generalment tragèdies en vers i de tema històric com El bruel (1928) i La dama d’Aragó (1955), i la comèdia El jutge està malalt, publicada i estrenada el 1935 amb il·lustracions musicals de Jaume Pahissa. També és autor de la novel·la històrica Climent (1933), una cruel biografia d’alguns dels seus avantpassats. L’any 1939 s’adherí al règim de Franco i formà part de la primera junta de l’Ateneu Barcelonès. Aviat se n’anà distanciant, però. La commemoració el 2002 del centenari del seu naixement fou un impuls important per a la recuperació i difusió de la seva obra.