Vida
El seu pare fou el poeta Carles Fages i de Climent, que ocasionalment exercí de productor amb la seva marca Producciones De Climent (Mosquita en palacio, 1942, Joan Parellada). Abandonà la carrera de dret per la de periodisme. Responsable de les relacions amb els mitjans de comunicació en la tancada d’intel·lectuals de Montserrat durant el procés de Burgos, va ser un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya. Exiliat a París (1971-75), hi feu de corresponsal de Tele-exprés, i com a militant del PSUC (fins el 1985) fou secretari de Santiago Carrillo.
La seva etapa de cineclubista s’inicià el 1960 i culminà el 1967, amb l’accés a la vicepresidència de la Federació Espanyola de Cineclubs. Juntament amb Jaume Figueras i Antoni Kirchner, el 1964 edità la revista mensual Ensayos de cine, que només publicà quatre números; i l’any 1967, tots tres fundaren el Círculo A i convertiren el cine Publi en la primera sala d’art i assaig de Barcelona. També intervingué en la creació d’Interarte i més endavant de Filmscontacto, dues companyies destinades al subministrament de films en versió original. En retornar a Catalunya del seu exili a França, fundà una nova distribuïdora, Efepe Films (1977-81).
Com a exhibidor, transformà el vell local Padró del carrer de la Cera en cine d’art i assaig, amb una programació selecta i d’esquerres que s’inicià el 1977 amb l’estrena de La classe obrera se’n va al paradís (La clase operaia va in paradiso, 1971, Elio Petri) i finalitzà el 1979 quan s’hi instal·là la seu catalana de la Filmoteca Espanyola.
D’altra banda, com a productor executiu fou responsable de les cintes Cabezas cortadas (1970, Glauber Rocha), Vampir-Cuadecuc (1971, Pere Portabella), Umbracle (1971-72, Pere Portabella), Més enllà de la passió (1986, Jesús Garay) i Cristòfol Colom (Christophe Colomb, 1992, Ridley Scott; en castellà: 1492, la conquista del paraíso).
També organitzà i presidí l’Associació de Distribuïdores i Exhibidores d’Art i Assaig (1977); fou president (1992-96) de l’ACPCA; i representà Espanya a la Federació Internacional d’Associacions de Productors de Films (FIAPF) entre el 1992 i el 1994. Durant el període comprès entre 1985 i 1993 treballà com a productor de televisió i s’ocupà de la distribució en aquest mitjà a través de les firmes Cyrk Films (Barcelona) i Star Films (París). El 1996 fou designat director general de Pilots, una iniciativa del Programa Media impulsat per la Unió Europea, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i la Televisió de Catalunya.
Fou crític de cinema a El Noticiero Universal, La Vanguardia i Fotogramas, També va impulsar unes trobades a Sitges que van ser l’embrió de l’actual festival internacional de cinema.
Bibliografia
- Planas, X. (1993): “Pere Ignasi Fages, el cineasta d’Ordis”, Revista de Girona, núm. 158, p. 18-23.