OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Sebastià Farnés i Badó

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Assagista, novel·lista i folklorista.
Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 1854 — Barcelona, Barcelonès, 1934

Vida i obra

Es doctorà en dret civil, canònic i administratiu l’any 1879. Fundà “L’Arc de Sant Martí”, setmanari catalanista de Sant Martí de Provençals (1884-91) i col·laborà a “Diari Català”, La Renaixença, La Veu de Catalunya, “El Pensament Català” i “La España Regional”, publicacions des de les quals es convertí en un dels primers teòrics del catalanisme polític, encara des de plantejaments vuitcentistes. Alguns d’aquests textos foren recopilats molt més tard a Articles catalanistes 1888-1891 (1982). Fou un dels fundadors de l’Orfeó Català, la Lliga de Catalunya i la Unió Catalanista, com també mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona (1890 i 1891). Edità reculls i estudis de caràcter folklòric, com les traduccions de Narraciones populares catalanas (1893) i Assaig de paremiologia catalana comparada (1913) —del qual només pogué donar a conèixer el primer volum—, nombroses rondalles infantils o el volum Rondalles (s. d.) dins de la col·lecció “Lectura Popular”. Fou també un dels impulsors de la taquigrafia: presidí l’Institut Taquigràfic de Barcelona, fundà “Revista Taquigráfica” i publicà diversos manuals sobre el tema. Cal remarcar el seu opuscle La reivindicació del llenguatge en l’ensenyança primària (1891), un dels primers documents sobre el procés de normalització del català a l’escola. La major part de la seva obra es troba dispersa en la premsa de l’època, sovint sense signar o amb pseudònims diversos (T. Poc de Blanc, Noi Gran, Noi Xic, entre d’altres). Entre el 1992 i el 1999 es publicà, en vuit volums, tot el material inèdit de la seva Paremiologia catalana comparada.

Bibliografia

  1. Llorens i Vila, J. (1982), p. 5-17
  2. Prats, Ll. (1988).
Vegeu bibliografia

Llegir més...