Vida i obra
El seu cognom, d’origen aragonès, era Fernández de Heredia, i així surt en l’edició de les seves obres (València 1562), peròen alguns documents també se l’anomena amb la variant Ferrandiz o Ferrandis. Fou un dels personatges més destacats de la cort de Germana de Foix, i com a tal apareix caracteritzat a El cortesano de Lluís del↑Milà. Poeta bilingüe, les seves composicions en castellà, que són la majoria, s’ins-criuen en el corrent de la poesia cancioneril, encara que també assajà les noves formes italianes; en català glossa sovint els temes populars, i en algun cas segueix el model d’Ausiàs Marc. Gaudí d’un gran prestigi com a poeta i home de lletres (el 1511 ja li foren publicats poemes en el Cancionero general d’Hernando del Castillo). El 1524 escriví la peça teatral en vers Coloquio en el cual se remeda el uso, trato y pláticas que las damas de Valencia acostumbran hacer y tener en las visitas —més coneguda amb el nom de La vesita—, representada el mateix any davant Germana i el seu marit Joan de Brandenburg, que evidencia la seva facilitat per a captar el detall costumista i el convencionalisme del tracte entre cortesans. Per celebrar el casament del duc de Calàbria amb Mencía de Mendoza, marquesa de Cenete, es tornà a representar (1541), amb un nou començament que allargava el text un terç més. L’obra, amb diàlegs vivaços en castellà i català (hi ha també un personatge que parla portuguès), constitueix una de les primeres mostres del teatre profà valencià.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Alonso, D. (1958), p. 165-177
- Bover i Font, A. (1993), vol. VI, p. 107-116
- Ferreres, R. (1955)
- Romeu i Figueras, J. (1962), vol. I, p. 50-64; vol. II, p. 51-91
- Schmid, B. (1993), p. 29-41
- Solervicens i Bo, J. (1999), p. 57-84.