Es llicencià (1857) i doctorà (1869) en dret a la Universitat de Barcelona. Fou redactor del Diario de Barcelona, en què publicà una sèrie d’articles sobre escriptors catalans contemporanis, i col·laborà amb temes de filosofia i economia a la “Revista de Cataluña” (des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica), “La Defensa de la Sociedad” i la “Revista de España”. Fou vicepresident de l’Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona i membre de la de Bones Lletres. Hi publicà Datos y apuntes para la historia de la literatura catalana (1865) i La tradición de los pueblos, literaria, filosófica y socialmente considerada (1868), (1868), en què, tot minimitzant el paper del romanticisme liberal, destaca l’emergència d’una cultura nova catalana moderna (filosòfica i literària) diferenciada de la castellana. Establert a Madrid a partir del 1870, hi publicà La monarquía de D. Amadeo I ante el estado económico y social de España (1872) i Aforística social (1904).