Estudià al col·legi de Cordelles i es doctorà en dret civil (1715) i es llicencià en cànons a la Universitat de Cervera, institució a la qual es vinculà per sempre: n’ocupà diverses càtedres jurídiques i en fou canceller interí el 1743. Dedicà tota la vida a l’ensenyament del dret i a l’estudi de la cultura clàssica. Per bé que mantingué correspondència en català (amb Ignasi de Dou) i en castellà (amb G. Maians, entre d’altres), la seva llengua de cultura fou el llatí; coneixia també el grec. Posseïa una formació clàssica impecable i formà una bona biblioteca de llibres de dret i de filologia clàssica. A través de publicacions diverses, estava al corrent de la literatura il·lustrada europea. Publicà gran nombre d’obres jurídiques relacionades amb la seva activitat docent. A setanta-quatre anys publicà —revisada i completada per Maians— la Sylloge inscriptionum romanarum de Catalunya (Cervera 1762). Compongué versos ocasionals en llatí, català i castellà.