Eufemià Fort i Cogul

(la Selva del Camp, 1908 — Barcelona, 1979)

Assagista i poeta.

Vida i obra

Estudià al seminari de Tarragona (1922-28). Fou professor de català fins el 1937. El 1935 publicà Caliu. Guspires i records, un llibre de poemes vertebrats al voltant de quatre motius temàtics: la religió, la pàtria, l’amor i la mort. A la postguerra fundà l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus (1947), promogué la restauració del monestir i impulsà la col·lecció “Analecta Selvatana” (1947). Publicà nombrosos llibres d’erudició i de divulgació, a més d’extensos treballs en revistes especialitzades (en les quals emprà pseudònims com Artemi Folch, Francesc A. Miquel, Miquel Albert i Andreu Selvat). Es dedicà sobretot als estudis històrics sobre el Camp de Tarragona, la Selva del Camp, els monestirs de Poblet i Santes Creus, el monaquisme i l’època de Jaume II. També publicà diverses biografies i alguns volums de goigs, costumaris i llegendaris. És autor, entre altres obres, de Costumari de la Selva del Camp (1961), Goigs de l’arquebisbat de Tarragona (1964), El rector de Vallfogona (1964), La llegenda de Margarida de Prades (1970), La Inquisició i Ramon Llull (1972), La llegenda del rescat de sant Esteve (1973), El llegendari de Santes Creus (1974), Eduard Toda, tal com l’he conegut (1975), Ramon Muntanyola, testimoni de reconciliació (1977) i Ventura Gassol. Un home de cor al servei de Catalunya (1979). Els seus treballs foren premiats diverses vegades.

Bibliografia
  1. Coll i Alentorn, M. (1984), p. 5-9
  2. Manent, A. (19792).
Vegeu bibliografia