i Hèctor López i Bofill | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Hèctor López i Bofill

Literatura catalana
literatura lit
Poeta, narrador i assagista.
Badalona, Barcelonès, 1973

Signa Hèctor Bofill com a poeta i narrador. Professor de dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra. Després de Poema de Calipso (1995), Bofill ha destacat amb dos poemaris, on ha esbossat, des de l’èpica, la seva visió del món contemporani: La reconstrucció de l’aristocràcia (1999) i La revolució silenciosa (2001, premi Jocs Florals de Barcelona). Les genives cremades (2004, premi Joan Alcover) marca una transició. Es donà a conèixer com a novel·lista amb L’últim evangeli (2003, premi Josep Pla), on combina la ciència-ficció i el relat d’idees per a narrar la fi de la cultura occidental. Posteriorment ha publicat Neopàtria (2006), i amb el llibre de narracions El principi satànic guanyà el premi Vila de Serós del 2007. Com a assagista, el 2004 publicà La independència i la realitat, un assaig sobre la viabilitat política del projecte independentista de Catalunya, La democràcia cuirassada (2005), i Escac al rei (2008), una reflexió sobre la monarquia espanyola. Ha estat inclòs a l’antologia Imparables (2004). El 2005, amb S. Alzamora i M. Forcano, publicaren el llibre d’assaig Dogmàtica imparable, on defineixen la seva actitud. Els seus articles polemitzen sobre política i literatura.

Col·laboració: 
DSA

Llegir més...