Comptable de professió, residí a París (1886) i a Madrid per motius de feina i mantingué una gran amistat amb Joan Maragalli Emili Vilanova. Col·laborà regularment a La Il·lustració Catalana, La Veu de Catalunya, “Els Quatre Gats”, “Pèl & Ploma” i “Joventut”, on publicava contes de marcat to costumista, que anà recollint, amb considerable èxit de públic i crítica, a Prosa (1897), Estudis (1899), Aplec (1902), Amors i amoretes (1903) i Fulls escampats (1908). És autor de tres novel·les psicològiques de tema amorós: Tristors (1904) (segon premi de la Biblioteca Popular de l’Avenç), Il·lusions (1905) i Romàntics d’ara (1906), l’obra més reeixida i més coneguda, la qual vol ser també una novel·la de tesi sobre els comportaments humans en la nova societat moderna. La seva producció narrativa, que parteix del model del costumisme tot i que fa un esforç per renovar-lo, és ambientada generalment a la Barcelona del final del s. XIX, tendeix a l’anàlisi de les relacions amoroses i, especialment, de la naturalesa femenina. També escriví una obra poètica, força limitada, concebuda per ser presentada als Jocs Florals, dels quals fou mantenidor el 1916 i el 1927.