Es doctorà en teologia a Avinyó. Amb Simó↑Salamó escriví diversos llibres de pietat en llatí: Compendiosa regula cleri (Avinyó 1753), Praeparatio proxima ad mortem (Avinyó 1756) i Regula cleri ex sacris litteris (Avinyó 1757). En català publicaren conjuntament una Regla de vida molt útil als pobres i al menut poble, acompanyada d’un Manual de càntics que se canten en les missions que se fan en lo bisbat d’Elna (Avinyó 1755), el qual reflecteix clarament la influència de la mètrica francesa i l’abandó de la retòrica barroca. La intervenció de Gelabert sembla que se centrà en la part doctrinal, mentre que la forma literària i els versos són obra de Salamó. El llibre fou traduït al castellà (Madrid 1776) i al francès (Bar-le-Duc 1866).