Estudià a Illa i es doctorà en teologia a la Universitat de Tolosa. Fou beneficiari de l’església del seu poble fins el 1755, que passà a ésser rector de Sant Feliu d’Avall i després d’Òpol (1759-68) i de la Torre d’Elna (1772). És autor, en col·laboració amb Melcior Gelabert, d’obres en llatí: Compendiosa regula cleri (1753), Preparatio proxima ad mortem compendiosae regulae cleri ab iisdem auctoribus edita (1756), Regula cleri ex sacris litteris... (1757) i, sobretot, d’un llibre en català, Regla de vida (1753), que constitueix una obra cabdal de la literatura de l’època i que manifesta la penetració del gust francès en la forma i de l’esperit francès en el fons. Aquesta obra fou completada per un Manual de càntics (1755) dels mateixos autors.