i Isidre Grau i Antolí | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Isidre Grau i Antolí

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Novel·lista.
Sabadell, Vallès Occidental, 1945

Vida i obra

S’inicià com a narrador a Fugida en gris (1979, premi Ciutat d’Olot) i, de la seva primera etapa com a narrador, destaquen Sol sense sol (1984), Vent de Memòria (1985, premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga 1983) i Èlia (1985). L’any 1985 guanyà el premi Sant Jordi amb Els colors de l’aigua (1986), que feia d’estrena a un projecte de nissaga familiar que, a la manera dels roman-fleuve, s’adreçava a la família Benavent, de Vinyes de Savall, una ciutat imaginària, probablement Cerdanyola del Vallès. Era un projecte centrat a novel·lar la transformació socioeconòmica del Vallès Occidental i s’inseria en una cronologia que abraçava els dos darrers terços del s. XX. S’encarava, doncs, a un paisatge de canvis profunds des de la vida agrària dels anys trenta del segle passat fins a la geografia d’intensitat industrial que és en l’actualitat. Aquest projecte en cinc novel·les, el forma, a més de la novel·la mare, La nit vermella (1989), El balancí negre (2001, premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga), Groc d’Índia (2004) i El punt blanc de l’horitzó (2006). Oberta, però, a altres temes i propostes, la narrativa d’Isidre Grau ha continuat en novel·les com La vida escrita (1996), història de recerca de la identitat de dos bessons engendrats en una violació durant la Guerra Civil Espanyola i Zàping (1998), novel·la en clau d’humor plena del dinamisme esbojarrat que caracteritza el món actual. També ha publicat diferents reculls de contes, entre els quals Dansa a la ciutat vi(r)olada (1986), Rellotges fora de punt (1987) i En última instància (1993). També és autor de La maleta de l’escriptor (2005) i de l’estudi L’arquitectura del conte (2001).

Bibliografia

  1. Isern, J.J. (2007).
Vegeu bibliografia

Llegir més...