Joaquim Horta i Massanés

(Barcelona, 20 de novembre de 1930 — Barcelona, 16 de setembre de 2013)

Poeta, editor i traductor.

Net de Joaquim Horta i Boadella. Professional de les arts gràfiques, edità els Quaderns de Teatre de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, on publicà obres traduïdes per primer cop al català d’autors com Bertolt Brecht, Friedrich Dürrenmatt, Jean-Paul Sartre, Anton Txékhov, Tennessee Williams i altres, i entre els catalans, Manuel de Pedrolo, Joan Oliver i Joan Brossa, i també Fe de Vida (1950-65), de poesia. Fundà la col·lecció “Signe” (d’assaig i poesia).

Fou cap de publicacions del Col·legi d’Arquitectes (1971-83) i del departament de publicacions de l’Ajuntament de Barcelona (1983-95). Principal capdavanter a Catalunya de la poesia social i compromesa, publicà Poemes de la nit (1955), Home que espera (1957), Paraules per a no dormir (1960), Balanç d’última hora (1974), La finestra de la vuitena planta (1980) i l’antologia Home que espera: selecció de textos (1955-92). Traduí Mao Zedong i Vladimir Majakovskij.

Militant del PSUC des del 1954, al final dels anys seixanta en fou expulsat per les seves crítiques a la direcció, però el 1978 s’incorporà al comitè de redacció de la revista Nous Horitzons, l’òrgan del PSUC, i també fou col·laborador de Tribuna, la publicació del PSUC a Barcelona.