OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Gabriel Janer i Manila

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Novel·lista, assagista i pedagog.
Algaida, Mallorca, 1940

Vida i obra

Es donà a conèixer com a novel·lista amb L’abisme —premi Ciutat de Palma 1967—, primer lliurament d’una trilogia que completà amb El silenci (1970) i La capitulació (1972). Es decantà, en un principi, cap a una literatura de revolta i frustració, i ha anat adoptant de manera progressiva un to més intimista i simbòlic, alhora que ha desplegat un ampli ventall d’interessos temàtics. Escriptor, d’altra banda, de vasta producció, la seva obra aplega un bon nombrede novel·les, entre les quals Han plogut panteres (1971), Els alicorns (1972, premi Josep Pla 1971), La cerimònia (1977), Angeli musicanti (1984), Els rius de Babilònia (1985, premi Sant Joan 1984), Els jardins incendiats (1998, premi Carlemany 1997) i El perfum dels cedres (2002, premi Nèstor Luján de novel·la històrica), a més d’una segona trilogia formada per Paradís d’Orquídies (1993), Lluna creixent sobre el Tàmesi (1994) i La vida, tan obscura (1997). Posteriorment ha publicat Èxtasi (2005) i Tigres (2007, premi Ramon Llull). També ha conreat la narració curta en llibres com El cementiri de les roses (1972) —premi Víctor Català 1971—, L’agonia dels salzes (1973), Tango (1977), Com si els dits s’haguessin tornat cuques de llum (1979) i Satan estima Berlín (1993). S’ha dedicat a la literatura infantil i juvenil amb obres com El rei Gaspar (1976, premi Josep M. Folch i Torres 1975), La serpentina (1983), Diumenge després de lluna plena (1983) i, sobretot, Tot quant veus és el mar (1987), obra guardonada per la Generalitat de Catalunya i pel Ministeri de Cultura, Han cremat el mar (1994), El terror de la nit (1995), el volum de contes Vola, vola..., Josh (2001) i Daniel i les bruixes salvatges (2003, premi Ciutat d’Alzira 2002). Ha estat dues vegades candidat al Premi Internacional de Literatura Juvenil Hans Christian Andersen i, l’any 1994, el Ministeri de Cultura li atorgà el Premio Nacional de literatura infantil i juvenil. Com a pedagog i assagista és autor de La problemàtica educativa dels infants selvàtics: el cas de “Marcos” (1979), La literatura infantil (1979), Sexe i cultura a Mallorca. El cançoner (1979), Sexe i cultura a Mallorca: la narrativa oral i el teatre (1982), Cultura popular i ecologia del llenguatge (1982), Pedagogia de la imaginació poètica (1986), L’educació de l’home que riu (1991) i diferents estudis sobre aspectes de Mallorca i de tema literari, Costa i Llobera: territoris de l’ànima (2005). Ha estat president de l’Institut d’Estudis Baleàrics.

Bibliografia

  1. Alzamora, S. (19981)
  2. Arnau i Segarra, P. (1999), p. 121-129
  3. Schönberger, A. (1995), p. 337-350.
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
ICG

Llegir més...