Llicenciat en dret (1856), fou membre del Liceu de València. Escriví les comèdies El arte de hacerse amar (1856) i Ojo al Cristo! (1886), els drames La nave sin piloto (1861), ¿Me entiende usted? (1867) i Los comuneros de Cataluña (1871), i nombroses novel·les de tipus sentimental. Vinculat des de l’inici al moviment de la Renaixença, fou mantenidor de la desena festa dels Jocs Florals de Barcelona (1868), on pronuncià el discurs de gràcies, i un dels fundadors de Lo Rat Penat (1878), entitat que ben aviat presidí (1880-81). Als seus Jocs Florals del 1882 obtingué la flor natural. Defensà una Renaixença apolítica i traduí al català el Canto a Teresa, d’Espronceda, i escriví nombrosos poemes que aplegà, majoritàriament, en els volums Flors del Túria (1868), prologat per Víctor Balaguer, i Flors del meu hort (1882).