Doctor en drets. Era fill de Pere Lacavalleria. Publicà un extens diccionari, el Gazophylacium catalano-latinum (Barcelona 1696), per ajudar a la traducció del català al llatí, en el qual incorporà molta terminologia cientificotècnica. L’obra supera, tant en l’aspecte científic com en la riquesa lèxica i fraseològica, els diccionaris publicats fins aleshores. Publicà encara una Bibliotheca Musarum (Barcelona 1681; 2 vol.), de frases poètiques i sinònims, en llatí; a la fi, conté un Appendix uocabulorum llatí-castellà i un breu Tesoro o vocabulario español y latino.