Fill de Teodor Llorente i Olivares. Es llicencià en dret l’any 1901, però no exercí. Treballà des de jove a “Las Provincias”, diari que dirigí (1911-49). Fou secretari de la societat Lo Rat Penat, director degà del Centre de Cultura Valenciana (1940-49) i cronista provincial. Escriví el volum de narracions Ráfagas del campo (1909), les versions de rondalles mallorquines aplegades per Antoni M. Alcover, Cuentos maravillosos (1913) i Nuevos cuentos maravillosos (1928), la biografia Eduardo Escalante (1934) i l’estudi Mistral i Llorente. Recull de notícies i impressions (1932). També publicà els reculls d’articles En defensa de la personalidad valenciana (1930), Memorias de un setentón (1942-48), Miniaturas i Los valencianos en San Sebastián (1941), crònica de la vida dels valencians refugiats en aquella ciutat durant la guerra civil, entre els quals hi era ell. Anotà els volums de l’Epistolari (1928-36) del seu pare. Utilitzà els pseudònims Aradiel, Lucio, Juan de Antaño, Víctor Sánchez, Levantino, Mateo, El setentón i Jordi del Fenollar, entre d’altres.