Vida i obra
Arxiduc d’Àustria, fill del gran duc Leopold II de Toscana i de Maria Antonieta de les Dues Sicílies, estudià al Theresianeum de Viena i a la universitat de Praga. Fou governador de Bohèmia i, posteriorment, es dedicà a viatjar i a escriure. Després d’un viatge per les Balears el 1867, el 1872 comprà les terres i les edificacions de Miramar, que restaurà, i s’hi instal·là; més tard adquirí la propietat de son Marroig (entre Valldemossa i Deià). A Mallorca es relacionà amb escriptors i erudits, i rebé, a Miramar, personatges com ara Rusiñol i Verdaguer, amb el qual mantingué relació epistolar. El 1876 organitzà un certamen poètic en commemoració del sis-centè aniversari de la fundació del col·legi de les llengües orientals a Miramar per Ramon Llull, de qui impulsà la publicació de les obres, iniciada el 1886,a cura de Jeroni Rosselló. Recorria la Mediterrània acompanyat, entre altres, pels mallorquins Antoni Vives, secretari seu, i el lul·lista Mateu Obrador, preceptor dels fills de Vives. Fruit d’aquestes expedicions foren diversos estudis d’història, geografia, botànica i filologia. Són particularment interessants els seus estudis sobre les Balears: Die Balearen in Wort und Bild geschildert (‘Les Balears descrites per la paraula i la imatge’, 1869-91), el més important de tots, Voci di origine araba nella lingua delle Baleari (1901), Indicaciones a los que visitan Miramar (1909), Die Felsenfesten Mallorcas, Geschichte und Sage (‘Els castells roquers de Mallorca, història i tradició’, 1910), Auslug und Wachttürme Mallorcas (‘Talaies i torres de guaita a Mallorca’, 1916), la part relativa a les Balears de Spanien in Wort und Bild (‘Espanya en paraules i imatges’, 1894), de diversos autors, i, en català, Rondaies de Mallorca (1895), Lo que sé de Miramar (1911), en català i alemany, i Somnis d’estiu ran de mar (1912), expansions líriques i observacions de naturalista i geòleg. Escriví, encara, Schiffbruch oder Sommernachtstraum (‘Naufragi o somni d’una nit d’estiu’, 1894), descripció del naufragi del seu iot Canossa (1897), una combinació de descripcions geogràfiques, estadístiques i peces literàries romàntiques, i Catalina Homar (1905), fruit d’una relació sentimental. Llorenç Villalonga convertí l’arxiduc, molt popular a Mallorca, en personatge literari a Mort de dama.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- March Noguera, J. (1991)
- Massot i Muntaner, J. (2007), p. 45-77
- Schwendinger, H. (1991)
- Trias Mercant, S. (1981).