OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Vicent Andrés i Estellés

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Poeta.
Burjassot, Horta, 1924 — València, 1993

Vida i obra

De família humil, fou aprenent de forner, d’orfebre, i mecanògraf. Becat, estudià a l’Escola Oficial de Periodisme. Des del 1949 treballà en el diari “Las Provincias” de València, i en fou redactor en cap des del 1958 fins al 1978. Poeta extraordinàriament prolífic i d’edició marcadament dispersa, corregia els primers llibres a partir d’un corpus que ell mateix anomenava «els manuscrits de Burjassot», de difícil datació a causa d’un continuat procés de reelaboració. Altres sèries en què aplegà alguns dels seus llibres són Cançoner i un vastíssim↑Mural del País Valencià, del qual publicà fragments a partir del 1978 i que fou publicat definitivament el 1998. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, els primers llibres que publicà foren Ciutat a cau d’orella (1953), La nit (1956), Donzell amarg (1958, premi Cantonigròs 1957) i L’amant de tota la vida (1966). Al començament dels anys setanta, l’aparició de Lletres de canvi (1970), Primera audició (1971), L’inventari clement (1971, premi Ausiàs Marc 1966), La clau que obri tots els panys (1971, premi València de literatura-poesia 1958), i↑Llibre de meravelles (1971) —escrit entre el 1956 i el 1958, fruit de la postguerra més crua— propicià el seu reconeixement i la seva popularitat, reforçada per l’edició de l’anomenada obra completa —Recomane tenebres (1972, premi Crítica Serra d’Or 1973), Les pedres de l’àmfora (1974, Lletra d’Or i premi Crítica Serra d’Or 1975), que inclou la primera edició d’↑Horacianes, Manual de conformitats (1977), Balanç de mar (1978, premi Crítica Serra d’Or 1979), Cant temporal (1980), Les homilies d’Organyà (1981), Versos per a Jackeley (1983), Vaixell de vidre (1984), La lluna de colors (1986) i Sonata d’Isabel (1990)—, que recull part de l’obra ja publicada, sobretot, inèdita. La seva expressió poètica presenta dues constants, la mort i el sexe, i al·ludeix sovint a la realitat quotidiana, descrita amb un estil molt expressiu construït sobre la fusió de diversos registres, amb predomini de la llengua col·loquial. Té algunes composicions en prosa, novel·les (El coixinet, 1988), obres teatrals, els poemes escènics de l’Oratori del nostre temps (1978), i unes memòries de les quals han aparegut tres volums: Tractat de les maduixes (1985), Quadern de Bonaire (1985) i La parra boja (1988). Fou guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978), el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1990) i la Medalla d’Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura.

Bibliografia

  1. Alpera, Ll. (1992), p. 7-18
  2. Ballester, J. (19912)
  3. Diversos autors (19822)
  4. Diversos autors (19892)
  5. Diversos autors (20046)
  6. Fuster, J. (1972), p. 17-36
  7. Keown, D. (2000)
  8. Navarro, J.M. (1983), p. 337-352
  9. Parcerisas, F. (1975)
  10. Pérez Montaner, J. (19901), p. 109-127
  11. Pérez Montaner, J. (19902), p. 191-211
  12. Salvador, V. i Pérez Montaner, J. (1981).
Vegeu bibliografia

Llegir més...