Joan Antoni Maians i Siscar

(Oliva, Safor, 1718 — València, 1801)

Erudit.

Vida i obra

Estudià a la Universitat de València, però a quinze anys es traslladà a la cort amb el seu germà Gregori (1733). Es retirà a Oliva amb Gregori el 1739. Membre de l’Acadèmia Valenciana i rector de la Universitat (1775-81, en un mandat conflictiu), optà a diversos beneficis eclesiàstics fins que obtingué una canongia a la seu valenciana (1774). La seva tasca intel·lectual s’articula en la col·laboració amb el germà, a l’obra del qual aportà nombroses dades; ambdós feren contribucions a Escritores del reino de Valencia de Vicent Ximeno i a les obres i edicions de Francesc Cerdà. En morir Gregori, en continuà l’obra, especialment l’edició de les Opera omnia de J.L. Vives. Personalment contribuí amb dades a l’Ensayo de una biblioteca de Joan Sempere i a les Observations de Cabanilles contra Masson; bon coneixedor i entusiasta de l’antiga literatura catalana, feu aportacions substancioses sobre literatura catalanoprovençal a l’obra de Joan Andrés, alhora que va mantenir correspondència sobre llengua i literatura valencianes amb Josep de Vega; redactà unes notes sobre autors catalans medievals on corregia, no sempre amb encert, informacions aparegudes a la Colección de poesías castellanas anteriores al s. XV de Tomás Sánchez (1779). Redactà diversos assaigs d’història i apunts literaris i lingüístics (com un Diccionario valenciano-castellano), la major part dels quals es conserven manuscrits en arxius valencians.

Bibliografia
  1. Alemany Peiró, A. (1994)
  2. Alemany Peiró, A. (1999), p. 405-428
  3. Alemany Peiró, A. (2000).
Vegeu bibliografia