i Maria-Mercè Marçal i Serra | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Maria-Mercè Marçal i Serra

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Poeta, novel·lista, traductora i assagista.
Ivars d’Urgell, Pla d’Urgell, 1952 — Barcelona, Barcelonès, 1998

Vida i obra

La seva poesia representa l’aportació més sòlida de la poesia femenina i feminista de la literatura catalana contemporània. Estudià filologia romànica i participà en el naixement de Llibres del Mall. La seva primera obra, Cau de llunes (1977), guardonada amb el premi Carles Riba 1976, s’obria amb l’ideari contundent d’una divisa que ha il·luminat, de fet, tota la seva obra: agrair a l’atzar haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i tenir el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. Nacionalista radical, la seva poesia és marcada per una ètica individual i lliure, plena de simbologia femenina que, estilísticament, es mou en una posició eclèctica que li fa incorporar elements de la tradició poètica popular i també les alternatives més formals i clàssiques de la sextina i el sonet. Les tres opressions que es manifestaven a Cau de llunes continuen, amb matisos i un coherent procés evolutiu, a Bruixa de dol (1979), Terra de mai (1982), Sal oberta (1982), on incorporà un cicle de poemes sobre l’experiència de la gestació, i a La germana, l’estrangera (1985), on poetitza l’experiència de la maternitat. Aquests cinc llibres, juntament amb Desglaç (1989), foren aplegats en un volum d’obra completa,↑Llengua abolida (1973-1988) (1989), en què, en un pòrtic a mena de pròleg, “Sota el signe del drac”, la poeta reflexionava sobre els eixos i els camins d’aquests primers quinze anys de poesia.A grans trets es poden distingir dues etapes, la frontera de les quals seria el volum La germana, l’estrangera. En la primera, l’esquema poètic recurrent és donat per la tensió entre el jo poètic, la lluna i l’ombra. I entén per ombra el llast, la zona no explorada de la pròpia personalitat, la por, el fat i els fantasmes que paralitzen. Aquest triangle funciona fins a Sal oberta i es trenca en els dos darrers volums per a radicalitzar-se en els aspectes de la seva feminitat essencial. La seva obra poètica s’ha tancat en el llibre pòstum Raó del cos (2000), on recull poemes d’alta lucidesa sobre la pròpia malaltia. La força i l’originalitat del seus poemes han trobat una forma de divulgació musical en les cançons de Ramon Muntaner, Marina Rossell, Teresa Rebull i Maria del Mar Bonet, entre d’altres. La seva única novel·la, La passió segons Renée Vivien (1994), guardonada amb el premi Carlemany, és una de les novel·les més importants dels darrers vint anys del s. XX i va merèixer nombrosos premis, entre els quals el Crítica Serra d’Or 1995, el Crexells 1995 i el de la Institució de les Lletres Catalanes 1996. Traduí V. Woolf i D. Barnes, i, en col·laboració, A. Akhmàtova i M. Tsvetàieva. Com a assagista ha estudiat l’obra d’escriptores com Clementina Arderiu o Rosa Leveroni i els seus estudis s’han reunit en el llibre pòstum Sota el signe del drac (2004).

Bibliografia

  1. Broch, À. (20071), p. 19-23 i 327-332
  2. Climent, L. (2008)
  3. Diversos autors (19897)
  4. Diversos autors (200710)
  5. Diversos autors (20084)
  6. Diversos autors (20087)
  7. Julià i Capdevila, Ll. (1998)
  8. Julià i Capdevila, Ll. (2001)
  9. Montero, A. (1986)
  10. Salvador i Liern, V. (2000), p. 71-76.
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
ICG

Llegir més...