i Antoni Marí i Muñoz | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Antoni Marí i Muñoz

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Assagista, poeta i narrador.
Eivissa, 1944

Vida i obra

Catedràtic de teoria de l’art a la Universitat Pompeu Fabra. Interessat per l’estètica, ha investigat les idees literàries, artístiques i musicals dels s. XVIII i XIX. Inicialment, en el camp dels estudis estètics, va publicar El entusiasmo y la quietud (1979), estudi i antologia del romanticisme alemany. Fou però amb L’home de geni (1984, premi Serra d’Or d’assaig) que començà una obra assagística que continuà amb títols com La voluntat expressiva (1988), amb el qual guanyà el premi Nacional de literatura catalana d’assaig, Formes de l’individualisme (1994) i La vida dels sentits (2004). Com a poeta, el primer llibre ha estat El preludi (1979), seguit d’Un viatge d’hivern (1989) i El desert (1997). Tots tres recollits a Tríptic des Jondal (2003), que mostra el procés i la unitat d’aquests vint anys d’una poesia que assoleix un alt nivell de reflexió conceptual i vivència interior. Com a narrador, la memòria personal i la novel·la d’idees centren els títols publicats. En el primer cas amb les narracions El vas de plata (1991), records d’adolescència, i Entspringen (2000), novel·la d’iniciació, i, en el segon, amb El camí de Vincennes (1995), que narra l’encontre entre Jean-Jacques Rousseau i Denis Diderot mentre aquest és a la presó. El debat entre els dos filòsofs és a la cruïlla i obre el pensament modern. Amb La vida dels sentits (2004) proposa un viatge per la geografia artística de la tradició europea. Per la seva obra ha estat mereixedor de diversos premis, entre els quals, diverses vegades, el Serra d’Or.

Bibliografia

  1. Ballester, J. (19951)
  2. Cònsul, I. (1988)
  3. Trías, E. (1984).
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
AB

Llegir més...