Estudià magisteri, però es dedicà al periodisme. Utilitzà el pseudònim A. Llimoner. Fou redactor en cap del diari “Las Noticias”, director de La Tribuna” i fundador d’“El Día Gráfico”, que també dirigí. Col·laborà en un gran nombre de publicacions catalanes, com La Campana de Gràcia (de la qual fou cofundador), L’Atlàntida, “El Rector de Vallfogona”, “La Llumanera”, “Foc Nou”, “Fulles d’Art”, “Lectura Popular” i En Patufet, i fou director de “Germanor” (1902) i de la col·lecció “Selecta Catalana de Novel·la”. Publicà volums de poesia, de tendència modernista i amb crítica social, com Pirinenques (1892), Poesia profana (1895), Lluernes (1898) i Ànima (1899). També escriví obres teatrals, com Nit de dol (estr. 1893). Així mateix és autor d’obres didàctiques en català i en castellà, com Lectura gradual catalana (1907), Prosa i vers (1913), Complements i recitats (1923) i Lo que nos rodea (1933), entre d’altres. També publicà l’assaig polític La verdad del catalanismo (1901).