Daniel Martínez i Ferrando

(València, 1887 — Palma, Mallorca, 1953)

Poeta i prosista.

Vida i obra

Fou catedràtic d’anglès. L’any 1921 fou destinat a l’Escola de Comerç de Palma. Expulsat de la càtedra com a conseqüència de la Guerra Civil, l’any 1942 s’hi reincorporà després d’haver passat alguns anys a la presó. Formà part —juntament amb Miquel Duran i Tortajada, Josep M. Bayarri i Jacint M. Mustieles— del grup de poetes que renovaren la poesia valenciana de la Renaixença. La seva conferència a Lo Rat Penat, titulada “Renaixement. Moment actual de la poesia valenciana” (1909), fou una mena de manifest contra la poesia de Teodor Llorente i en defensa de les posicions del grup, més properes als corrents moderns del moment. Publicà els poemaris La cançó de l’isolat (1911), Vora la mar del Nord (1915) i Visions de l’Horta (1916), que posteriorment va aplegar, corregits, al volum Escumes (1936). La seva poesia passa per uns primers moments de connexió amb els corrents del modernisme i evoluciona cap a una poètica més personal, de ressò simbolista i de temàtica bàsicament paisatgística. També col·laborà en diferents mitjans: “Pàtria Nova”, El Dia, “Terra Valenciana”, D’Ací i d’Allà, etc. En castellà publicà, entre d’altres, la novel·la Las brujas (1923) i diferents llibres de viatges: A través de Galicia (ciudades y paisajes) (1922) i Guía sentimental de Mallorca. Paisajes de la isla dorada (1925).

Bibliografia
  1. Simbor i Roig, V. (1988).
Vegeu bibliografia