Desenvolupament enciclopèdic
Les Memorias són la culminació d’un llarg procés en què conflueixen materials que provenen de catàlegs diversos (Bosc, Nicolás Antonio, Marcillo, Serra i Postius i altres), notes de P.I. de Dalmases i Ros, ampliades per Josep Finestres i recollides per Josep de Vega i Sentmenat, encara que l’aportació antiga més substanciosa fou la del repertori biobibliogràfic manuscrit de Jaume Caresmar i Josep Martí. La formació concreta de les Memorias —primerament titulada Biblioteca de escritores catalanes— havia estat encetada per Ignasi, germà de Fèlix Torres i Amat, el 1798, partint de fons de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona. Fèlix—que ja hi havia col·laborat amb l’aportació de molts materials procedents de diverses biblioteques (Madrid, El Escorial, València...)— reprengué la tasca, ja força avançada, en morir el seu germà (1811). En els últims anys, s’hi incorporaren encara materials facilitats per una bona colla d’erudits catalans de l’època (Jaume Ripoll Vilamajor, Josep Tastu, entre d’altres). Com altres, també aquest projecte biobibliogràfic circulà en alguna ocasió a dintre de l’Acadèmia de Bones Lletres, per bé que culminà a fora. L’obra és un producte cultural típic del segle anterior: som encara en el gènere de les bibliothecae d’erudició setcentista, obres d’acumulació, gènere en què molt abans excel·liren els bibliògrafs valencians. Conté notícia de més de 2.000 autors del Principat (i dels comtats ultrapirinencs d’abans del 1659) en qualsevol llengua (llatí i hebreu inclosos), amb nombroses mostres de poesia, i amb un concepte ampli de literatura que inclou obres històriques, jurídiques, teològiques, filosòfiques, mèdiques, etc. Fou publicada com a obra de Fèlix Torres i Amat, aleshores bisbe d’Astorga, i dedicada a la Real Academia de la Historia de Madrid; fou precedida d’un interessant pròleg i d’uns Apuntes para una disertación sobre la lengua y la literatura catalana, del mateix Fèlix, i una Noticia sobre los trovadores catalanes y sobre un antiguo cancionero de la Academia del Gay Saber de Barcelona, traducció de l’original francès de Pere Puiggarí. Per encàrrec de Fèlix Torres, Joan ↑Corminas en redactà un Suplemento, publicat a Burgos el 1849. Sobre la vinculació de l’obra a una pretesa prerenaixença s’han difós afirmacions diverses i contradictòries, encara que és, sens dubte, un projecte desvinculat completament de tota pretensió de restauració literària del català, i més aviat sembla pertànyer, amb altres obres paral·leles (com el Diccionario de J. ↑Esteve i altres o les↑Memorias históricas... de Capmany, a un projectecultural de suport a una imatge diferenciada de la província catalana dins la cultura general espanyola. Tot i les seves limitacions, és un dels textos fonamentals per a la història literària de Catalunya, i la seva utilitat perdura encara avui.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Barrera y Escudero, J. (1922), p. 5-120
- Gudayol, A. i Miralles, E. (2007), p. 93-100
- Vila, P. (19971)
- Vilar i Costa, J. (1936).