i Joaquim Miret i Sans | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Diccionari de la literatura catalana

Joaquim Miret i Sans

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Historiador.
Barcelona, Barcelonès, 1858 — Barcelona, Barcelonès, 1919

Vida i obra

Es doctorà en dret amb una tesi sobre els Usatges i orientà la seva vida professional cap a la investigació històrica. Especialitzat en l’edició de textos i en els estudis medievals, publicà nombrosos treballs erudits (molts encara dispersos en butlletins i revistes), entre els quals els dedicats als itineraris dels reis catalans (el de Jaume I, del 1918, el més important) i als comtats catalans, l’estudi El més antic text literari escrit en català. Precedit per una col·lecció de documents dels segles XI, XII i XIII (1904), en què donà a conèixer les↑Homilies d’Organyà (que cedí, juntament amb molts altres documents, a la biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans, del qual fou un dels membres fundadors), biografies de poetes (Llull, Guerau de Cabrera, Anselm Turmeda) i el recull d’actes de processos criminals medievals, rellevant per a la història dels costums, Sempre han tingut bec les oques (1905-06). Publicà també Dos siglos de vida académica, dins el “Butlletí” de l’Acadèmia de Bones Lletres, resum de les actes d’aquesta institució, de la qual fou secretari, i deixà inèdits uns dietaris de viatge, part en castellà i part en català, publicats el 2001 sota el títol Cafè i quilombo.

Bibliografia

  1. Ferrer i Mallol, M.T. (2003)
  2. Rasico, P.D. (1996)
  3. Rasico, P.D. (2001), p. 17-34.
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
RPF
Llegir més...