OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Francesc de Borja Moll i Casasnovas

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Lingüista, estudiós de la literatura, poeta i editor.
Ciutadella, Menorca, 1903 — Palma, Mallorca, 1991

Vida i obra

Del 1912 al 1920 estudià humanitats, filosofia i teologia al seminari de Menorca. Entre el 1915 i el 1920 publicà alguns poemes al diari “El Iris” de Ciutadella. A partir del 1921 s’instal·là a Mallorca i treballà al costat d’Antoni M. Alcover en la preparació del Diccionari català-valencià-balear. S’inicià en la filologia romànica. Ajudat per Alcover mateix, per Bernhard Schädel i per Wilhelm Meyer-Lübke, feu àmplies enquestes dialectals pels Països Catalans i col·laborà al “Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana”. El 1931 publicà una Ortografia mallorquina segons les Normes de l’Institut. Després seguiren diversos treballs de llenguatge especialitzat: Vocabulari tècnic dels molins de vent de les Balears (1933), Vocabulari popular de l’art de la construcció (1934) i Nomenclatura de les sínies del País Valencià i de les Illes Balears (1936). El 1932, després de la mort del seu mentor, arribà a una entesa amb l7IEC, s’acostà als grups mallorquinistes i continuà el Diccionari i el “Bolletí” amb un criteri més rigorós. Col·laborà a l’“Anuari de l’Oficina Romànica” i al “Butlletí de Dialectologia Catalana” de Barcelona, i el 1934 fundà la Biblioteca “Les Illes d’Or”, inici de l’Editorial Moll, i participà en l’elaboració de l’Atlas lingüístico de la Península Ibérica. Durant la guerra civil hagué d’interrompre l’activitat i es dedicà a preparar diversos mètodes d’ensenyament d’idiomes. El 1941 reprengué la col·lecció “Les Illes d’Or”, i el 1949 el Diccionari, que no enllestí fins el 1962 (en col·laboració, a partir del 1943, amb Manuel Sanchis Guarner i Aina Moll). El 1953 intentà d’editar una revista, els quaderns literaris “Raixa”, interromputs aviat per la censura i que s’hagueren de reconvertir en “Raixa. Miscel·lània de Literatura Catalana”. Així mateix, l’any 1955 fundà la “Biblioteca Raixa”, una de les col·leccions de literatura catalana més actives del moment. La seva faceta d’editor es complementà amb la de llibreter des que el 1948 fundà a Palma l’establiment Llibres Mallorca. Home treballador, estudiós infatigable, es mantingué allunyat de l’activitat política i de la vida pública, però feu una tasca de primer ordre a favor de la difusió de la cultura catalana a Mallorca: feu conferències i classes, escriví gramàtiques normatives i nombrosos articles de divulgació lingüística i participà en la fundació de l’Obra Cultural Balear (1962). Feu també conferències arreu dels Països Catalans i publicà nombrosos articles científics sobre temes de literatura medieval i moderna, de lingüística catalana, i de folklore balear, a mésde llibres tan importants com la Gramática histórica catalana (1952), Els llinatges catalans (1959), Un home de combat (mossèn Alcover) (1962) o Materials de divulgació pedagògica (1983). Alguns dels seus articles han quedat recopilats a L’home per la paraula (1974). Així mateix, va recollir els seus treballs sobre literatura medieval a Textos i estudis medievals (1982), que inclou una edició del Corbatxo de Boccaccio (1935) i diversos estudis sobre el Liber Elegantiarum de Joan Esteve i sobre Ramon Llull (entre els quals hi ha l’edició del 1933 de Vidacoetània o la del 1932 d’El pecat d’Adam). El 1970 publicà el primer volum de les seves memòries amb el títol Els meus primers trenta anys (1903-1934), i el 1975 el segon, Els altres quaranta anys. Aquests dos llibres són un bon exemple de la importància literària del gènere memorialístic, al mateix temps que constitueixen un testimoni de primera mà de la vida cultural catalana del s. XX. El tercer volum de les memòries s’havia de titular Els penúltims trenta anys, però restà inacabat. Fou doctor honoris causa per les universitats de Basilea (1964), de Barcelona (1976), de Palma (1983) i de València (1984), entre d’altres; membre de l’IEC; membre corresponent de la Real Academia Española i de l’ABLB i rector de l’Estudi General Lul·lià, on feia classe des del 1968. El 1971 li fou atorgat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el 1978 el premi Ossian de la República Federal d’Alemanya i el 1983 la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya, entre altres guardons. Aquest reconeixement té un punt culminant el 2003 amb la celebració de l’any Moll i l’inici de la publicació de les seves Obres completes.

Bibliografia

  1. Diversos autors (19823)
  2. Diversos autors (20034)
  3. Ferrer Costa, J. (20031)
  4. Massot i Muntaner, J. (19852), p. 238-249
  5. Massot i Muntaner, J. (1992), p. 245-300
  6. Miralles i Montserrat, J. (1999)
  7. Perea, M.P. (2008).
Vegeu bibliografia

Llegir més...