Estudià medicina i s’especialitzà en psiquiatria infantil. Fundà i dirigí l’Institut de Pedagogia Terapèutica (1940), presidí la Societat de Neuropsiquiatria Infantil i la Societat Catalana de Pediatria, i des del 1945 fou professor de psicologia de la infantesa i adolescència a la Universitat de Barcelona. Publicà diverses monografies mèdiques i pedagògiques, com La infància anormal (1933), Evolució sexual de l’infant (1935), Els fills, sexe i educació (1966) i Els inadaptats (1970), entre d’altres. La seva dedicació al camp de la literatura fou anterior a la guerra civil. Col·laborà amb ressenyes, estudis literaris, traduccions i crítiques de teatre, d’art i de cinema a “El Matí”, La Nova Revista, La Publicitat, Revista de Catalunya i “Mirador”, entre d’altres. També publicà tres novel·les en català: Raquel (1930), Rubèn (1933) i Història d’un gos (editada el 1947, però escrita entre el 1934 i el 1935), una novel·la psicològica que analitza la realitat a partir d’evocacions i reflexions. El 1936 s’edità la seva traducció de Teresa Desqueyroux de François Mauriac.