OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Enric Moreu-Rey

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Filòleg i historiador.
Barcelona, Barcelonès, 1917 — Barcelona, Barcelonès, 1992

Vida i obra

Dirigí el Teatre Universitari de Catalunya (1934). Voluntari al front republicà com a oficial de l’Escola de Guerra, arribà a capità d’artilleria. Després d’un quant temps en un camp de concentració, acabà els estudis a Tolosa (Llenguadoc) i a Barcelona i es doctorà en lletres. Fou encarregat de premsa del consolat francès a Barcelona i sotsveguer d’Andorra. Fou professor de l’Institut Francès i de la Universitat de Barcelona en les seccions d’espanyol, francès i català. Publicà Sartine, un barceloní a la cort de Maria Antonieta (1955), El naixement del metre (1956), Els immigrants francesos a Barcelona (1959), Els pro i els contra dels Borja (1958), Revolució a Barcelona el 1789 (1968) —aportació de materials inèdits— i el curiós Memorial de Greuges de 1760 (1968). S’especialitzà en el s. XVIII (El pensament il·lustrat a Catalunya, 1967) i en toponomàstica: La rodalia de Caldes de Montbui (1961), Els noms de lloc. Introducció a la toponímia (1966), Toponímia Catalana. Assaig de bibliografia (1974), Renoms, motius, malnoms i noms de casa (1981) i Els nostres noms de lloc (1982). També escriví Antroponímia, història dels nostres prenoms, cognoms i renoms (1991) i una tesi, inèdita, sobre sant Martí a Catalunya. Publicà teatre, Metro Glòries. La vetlla de Muret. Dos temps. Els caps (1972), i un volum de Poesies (1984). El 1980 fundà la Societat d’Onomàstica, de la qual fou ànima i secretari general i des d’on estimulà aquests estudis en la cultura catalana. L’any 1990 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

Bibliografia

  1. Roigé i Figueras, D. (1992).
Vegeu bibliografia

Llegir més...