Enric Navarro i Borràs

(València, 1891 — València, 1943)

Poeta, narrador i dramaturg.

Vida i obra

Fou membre de l’Agrupació Valencianista Republicana i, posteriorment, un dels impulsors i dirigents de la institució cívica Proa (1935), l’organització unitària més important del valencianisme cultural de l’època. Publicà les novel·les curtes La casa del roín pastor (1914), El preu de la ditxa (1915), De l’abisme al cim (1920), Les desventures d’Abel (1930) i Ni llar, ni amor, ni glòria (1920). Com a poeta, fou premiat als Jocs Florals de València el 1917, el 1922 i el 1935 i donà a conèixer els reculls El caminant enamorat (1920) i El vol en arc (1935), en què reuní bona part de la seva producció. Per al teatre escriví, entre altres peces, És de vostè eixe gosset (1921), La mala senda (1921), La veu de l’amor (1924), La ratlla negra (1925) i Gallardia de dona (1927). Col·laborà en diverses publicacions: “La Correspondencia de Valencia”, “El Mercantil Valenciano”, “El Camí”, “La Nostra Terra” i “La República de les Lletres”, i dirigí la primera etapa de “Taula de Lletres Valencianes”, des d’on donà a conèixer el Manifest groc avantguardista. Edità també l’antologia Poesies d’Ausiàs March (1934). Durant la Guerra Civil dirigí la col·lecció “L’Espiga”, que publicà proses de Ricard Blasco i de Carles Salvador, i formà part de la delegació valenciana al Segon Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes, que tingué lloc l’any 1937.

Bibliografia
  1. Bernal, G.A. (1987)
  2. Blasco Laguna, R. (1979)
  3. Gregori i Soldevila, C. (1987), p. 343-366
  4. Iborra, J. (19952), p. 111-126
  5. Palazon, S. (1987).
Vegeu bibliografia