Vida i obra
Redactor en cap de La Veu de Catalunya i membre de la Lliga Regionalista, durant la República ingressà a Esquerra Republicana. Les seves novel·les reflecteixen un clima de dramatisme pessimista i els seus protagonistes són éssers fracassats, abúlics o perseguits per la fatalitat. Després d’una novel·la breu, El passat, cendra (1926), publicà Samuel (1927), La suprema voluntat (1928) —que narra les lluites socials a la Catalunya d’entreguerres, tot i que, per evitar la censura primoriverista, situa la trama a Polònia—, La fadrina Berta (1929) —obra de caràcter psicològic en què es mostra l’evolució moral de la protagonista—, El rellogat del tercer pis (1931), El bé i el mal (1933) —la seva novel·la més ambiciosa, ambientada durant la primera vaga revolucionària de Barcelona el 1902—, Passa un infant (1934) —on presenta la història melodramàtica d’un jove enfrontat a una societat hostil i egoista que l’acabarà vencent— i La burgeseta (1935). Donà a conèixer també les peces teatrals Samuel (1934), adaptació de la seva segona novel·la, i Els amors de Judit (1935); les biografies Pau Casals (1929) i Lluís Millet (1929); l’assaig divulgatiu La Universitat de Catalunya (1937); i les traduccions Els tres mosqueters (1926), d’Alexandre Dumas, La novel·la d’un cavall (1927), de Lev Tolstoj i Eugènia Grandet (1930), d’Honoré de Balzac. Durant el període bèl·lic s’abocà a la crítica i a l’escriptura teatralsi estrenà les comèdies Víctor Daura (1938) i Cèsar i Angèlica (1938). El 1939 s’exilià a Mèxic on es dedicà professionalment al guionatge cinematogràfic, al mateix temps que col·laborà en publicacions com El Poble Català, “La Senyera” o La Nostra Revista.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Foguet i Boreu, F. (2005)
- Pinyol i Torrents, R. (2005), p. 113-129
- Tasis i Marca, R. (1935), p. 65-69
- Tasis i Marca, R. (1954), p. 82-83.