OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

Carmel Navarro i Llombart

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Periodista, historiador, autor teatral i poeta.
València, 1848 — València, 1893

Vida i obra

Utilitzà el pseudònim de Constantí Llombart. Enquadernador d’ofici, estudià primeres lletres i alguns cursos de magisteri i, de jove, escriví alguns poemes romàntics en castellà i les peces teatrals En lo Mercat de València i La calúmnia castigada. Republicà federal, prengué part activa en la Revolució de Setembre del 1868 i publicà diversos poemes polítics, aplegats en el volum Cantos republicanos. Reprengué alguns d’aquests temes (la pena de mort, la contribució de sang, l’esclavisme) més tard, en els drames Justicia contra justicia i La esclavitud de los blancos. Firmà una crònica del Cantó de València, titulada Trece días de sitio o los sucesos de Valencia (1873), la major part plagiada de les cròniques periodístiques publicades per “Las Provincias”. Sensible al moviment de recuperació de la llengua (que, com tots els renaixentistes valencians, anomenava «llemosí») i la literatura catalana a València, amb el títol de “Lo Rat Penat” fundà un anuari (1874-83) i un quinzenal (1884-85), i proposà la fundació d’una «societat d’amadors de les glòries valencianes» (1878) encarregada de convocar els jocs florals, cosa que li meresqué el títol de president fundador amb vot perpetu. El 1886 hi obtingué la flor natural. Per les seves diferències amb els escriptors conservadors de la Renaixença valenciana, en creà una altra (L’Oronella), que, allunyada de les classes benestants, tan sols arribà a centre excursionista i gaudí d’escassa vida. Cap visible dels escriptors populars de la Renaixença valenciana, publicà els periòdics festius “El Bou Solt” (1877) i “El Pare Mulet” (1877). Els seus darrers anys accentuà de nou el seu republicanisme, que mai no arribà a concretar doctrinalment, i mirà d’acostar-se a les noves promocions universitàries (representades per VicentBlasco i Ibáñez i Rafael Altamira) o populars (Lluís Bernat, Andrés i Cabrelles), però, entre els qui reberen la seva influència, només Puig i Torralva incorporà el valencianisme polític. Publicà, en col·laboració, reculls d’epigrames o de textos humorístics: Niu d’abelles (1872 i 1876), Tabal i donçaina (1878) i Tipos d’auca (1878) i, juntament amb J.F. Sanmartín i Aguirre, la galeria de personatges Cabotes i calaveres. Melonar de València (1877). Reedità les revistes festives “La Donçaina”, “El Tabalet” i “El Sueco”, de Bernat i Baldoví, i publicà una tercera edició, força ampliada, del Diccionario valenciano-castellano de Josep Escrig a partir del 1887, el compendi biobibliogràfic i antològic Losfills de la morta viva (1883), sobre escriptors valencians dels s. XVIII i XIX, Valencia antigua y moderna (1887), La Suiza valenciana. Guía de Buñol (1884) i les Obres festives (1876) de Francesc Mulet. Traductor al castellà de Jacint Verdaguer, el 1892 en publicà elDietari d’un pelegrí a Terra Santa, i deixà inèdites la versió de Canigó (1886-88) i la versió parcial d’Excursions i viatges.

Bibliografia

  1. Blasco Laguna, R. (1985)
  2. Blasco Laguna, R. (1988)
  3. Diversos autors (20054)
  4. Roca Ricart, R. (2006), p. 9-90.
Vegeu bibliografia

Llegir més...