Desenvolupament enciclopèdic
Desenvolupa la narració Isabel de Galceran, del 1880, que aquest mateix any havia projectat ampliar com a novel·la romàntica. Els Galceran, vella família vilaniuenca de cacics moderats, tornen de Barcelona al poble, on el marit, Don Pau, vol reeixir com a polític, enfrontant-se al progressista —per oportunisme— Rodon. El seu matrimoni amb↑Isabel de Galceran es veu minat —rere una recepció aparentment joiosa a Vilaniu— per la calúmnia llançada per conveïns envejosos de les qualitats i el predomini social d’Isabel. Albert Merly, jove advocat vilaniuenc arribat de Barcelona i confident d’Isabel, rep, amb ella, els efectes de la mentida pública, que el duen al suïcidi en assabentar-se —de nou situat a la capital— de la mort de la dona per incompetència del metge de Vilaniu, allunyat dels mètodes científics innovadors de la ciutat, on la família retorna. El marc social reflecteix l’immobilisme i la mesquinesa morals que, malgrat la natura idíl·lica, mantenen l’odi a la vila, immergida en una foscor simbòlica i oposada a la ciutat, lluminosa i avançada. L’escenari històric inicia l’anàlisi olleriana de la Restauració, remuntant-se a les revoltes prèvies a la Revolució de Setembre. La relació no declarada entre Isabel —oblidada sovint per Don Pau— i Albert resta sense precisar i no té la profunditat psicològica que la trama requereix. Ambdós protagonistes romanen en una indefinició descriptiva que impedeix conèixer-ne els ressorts íntims. Josep Rodon és l’arquetip del polític sobrevingut i triomfador, antagonista de Don Pau. Tomàs Riudavets, Mercè —muller de Rodon— i la pubilla Tàrrega són personatges grotescos que, tanmateix, desencadenen l’acció. Basada en fets i llocs reals (Valls) i escrita en dues etapes (1880-81 i 1883-85), la segona de les quals s’inicià al capítol II de la segona part, creà dubtes a Oller i dificultats per a acabar-la a causa del conflicte entre el seu temperament sentimental i l’intent d’adoptar una estètica antiromàntica. Això causa una discordança ideològica i estructural entre la minuciosa anàlisi sociohistòrica de la primera part, realista, i la feble acció dramàtica de la segona, dissolta rere solucions morals i convencions literàries romàntiques.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Aritzeta i Abad, M. (2000), p. 281-285
- Bertran, J. (1999), p. 173-196
- Beser, S. (1967)
- Cabré i Monné, R. (2004), p. 9-95
- Nunes, M. (1985)
- Palacín Artiga, A. (1999), p. 287-296
- Sunyer i Molné, M. (1999), p. 131-147
- Vidal Tibbits, M. (1983), p. 217-226
- Yates, A. (1998), p. 179-219.