Perés hi defensa (com en La crítica literària a Catalunya”, del 1883) l’exercici d’una crítica basada en la informació i la competència intel·lectual, per a la qual addueix autoritats com Paul Bourget, els Goncourt, Mathew Arnold, Henry James, Alas i Pardo Bazán, entre d’altres. S’ocupa de Menéndez Pelayo i de Frederic Soler, de l’obra recent de Palacio Valdés, Pérez Galdós, Valera, Mestres, Verdaguer, Pin i Soler i Bosch de la Trinxeria, i de dues traduccions al castellà, de Heine i de Píndar. Se n’ocupa instal·lat en la convicció reiterada que realisme i modernitat s’identifiquen, de tal manera que hom pot apreciar (per exemple en les pàgines dedicades a Galdós) la inadvertència de certs indicadors del venciment de la retòrica realista. Perés manifesta interès per a tractar la literatura catalana «dándole el puesto que merece al lado de la castellana», i, alhora, per a examinar la castellana des d’una perspectiva catalana que potser diferirà de l’espanyola, «porque el ambiente intelectual de allí y el que el autor de esta obra respira son, a veces, diametralmente opuestos, no por capricho sino por leyes naturales». Amb un esperit que evoca el del crític Yxart, hi dreça un panorama en què la literatura catalana (justificada per la seva pertinència mimetitzadora, realista i evocativa) rep una consideració ni condescendent ni minorativa, i al marge de qualsevol sintonia renaixentista. La societat literària catalana hi apareix caracteritzada per uns rígids hàbits de producció i consum i per un abusiu proteccionisme, que no impedeixen, però, la intensa creativitat d’un Mestres o un Verdaguer. Amb el teló de fons d’un variat ventall de qüestions (la novel·la com a exigència d’economia i coherència, l’ascendent heineà sobre la idea de poesia, el valor efectiu de les traduccions en la vida literària, les reserves sobre els valors literaris de l’obra de Soler, Verdaguer com a poeta antic), el volum destaca el valor extraordinari de la narrativa de Galdós i de la poesia de Mestres. El recull obtingué una atenció favorable a la premsa de Barcelona i de Madrid.