Desenvolupament enciclopèdic
Exposa la història de la dissolució sistemàtica d’un nucli familiar tradicional d’un mas del Camp de Tarragona: un medi, unes formes de vida, uns tipus humans ancorats en l’antic règim, i en últim terme anul·lats per la història. Pin i Soler explicà com l’origen d’aquesta primera novel·la havia estat una precisa voluntat de resposta verista a l’edulcoració sentimental pairalista i ingènua de La vida en lo camp de Vidal i Valenciano (1867), i, més en general, una contestació de la literatura que el renaixentisme havia instituït i topificat. En aquest sentit, La família dels Garrigas era la primera peça d’un cicle novel·lístic que, segons un pla de característica ambició realista, havia d’ocupar-se de la societat catalana contemporània per (veritablement) mostrar-la i explicar-la en la seva complexa historicitat, de primer en la substancial inviabilitat del món tradicional, i, després, en la complexitat del món, fora del clos protector del vell ordre, en què han de debatre’s les històries individuals: del fracàs (Jaume, 1888) o la radicalitat nihilista (Níobe, 1890) al reconeixement de la qualitat burgesa del món contemporani (en el projecte inacabat de Kildo, ~ 1889-92). La història és oferta per un narrador omniscient, metaficcional, immoderat en les seves digressions i intrusions, que regeix un discurs d’una informalitat estilística i estructural que pot redundar en l’eficàcia de la representació realista de la novel·la. Contribueix decisivament a tal eficàcia la llengua de la ficció, interessada en una lisibilitat que condiciona tant l’efecte d’oralitat de la veu narradora com l’efectiva captació d’un món verbal històric. Pin i Soler mateix indicà que havia escrit la novel·la en 1869-70, durant el seu exili, i revelà que es publicà «per intervenció de D. Josep Yxart». La recepció crítica, en general afecta, subratllà tant els problemes compositius com l’eficiència renovadora de la novel·la en el panorama literari coetani. El 1905 en donà el text definitiu, que fou traduït al francès (1906) i a l’espanyol (1953).
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Domingo, J.M. (20031), p. 9-45.