OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Diccionari de la literatura catalana

El cor quiet

Literatura catalana

Sumari de l’article

literatura lit
Llibre de poemes de Josep Carner publicat el 1925.

Desenvolupament enciclopèdic

Consta de vuitanta-tres poemes que s’estructuren en cinc parts. “Les nits”, la primera secció del llibre, inclou deu poemes que pretenen descriure l’experiència del poeta davant la nit. Hi copsa el batec de la vida, però s’adona que és incapaç d’interpretar-la i desxifrar el sentit de l’existència. Les reflexions emanen en forma d’interrogació retòrica. La secció “Els arbres”, amb set poemes, parteix de l’arbre com a element comú que unificadiferents paisatges. El poeta l’humanitza i el converteix en dipositari de les virtuts que sovint manquen als homes. “Les estampes”, constituïda per quaranta-quatre poemes, és la part més extensa del llibre. Aquí les experiències poètiques s’ajusten a un cicle temporal regit per les estacions de l’any i les dates més assenyalades del calendari litúrgic, com també els moments del pas del dia. Set poemes integren la secció “Les adreces”, que recull diversos esdeveniments circumstancials de la vida, com el naixement d’un infant o la celebració d’una onomàstica o d’unes noces. Aquests poemes mantenen un caràcter domèstic ja que Carner poetitza fets quotidians i es deixa portar a un àmbit real, el de la relació amb els altres. “L’assenyament”, amb onze composicions poètiques, mostra la clara voluntat de fixar l’actitud de maduresa del poeta. El seny de qui s’adreça al món amb una mirada lúcida desterra per complet el to d’angoixa que hom havia trobat al principi del llibre. Carner conclou que la solució a les reflexions inicials, que menaven a la manca de sentit de la vida, és la moderació i el seny. El cor quiet, que deixa de banda els temes amorosos i l’humorisme emprats fins aleshores, presenta una extraordinària varietat de metres decasíl·labs, heptasíl·labs i alexandrins. Pel que fa als models estròfics destaca la presència abundant de la quarteta i el quartet, però també, en segon terme, l’apariat, la corranda i el romanç, formes, aquestes últimes, que denoten el gust característic de Carner per la poesia popular. Tot i que el tret més destacat, en l’àmbit formal, és l’ús de la polimetria, cosa que esdevé una novetat dins el repertori mètric carnerià. En el terreny estilístic, Carner utilitza sovint la “fal·làcia patètica” quan s’adreça a aquells elements de la realitat que vol dotar d’un sentit més ampli que l’estrictament material. El volum es caracteritza per l’ús d’una llengua poètica rica, treballada i buida d’arcaismes. El cor quiet és el primer llibre totalment original publicat després que el poeta marxés de Catalunya per exercir la carrera diplomàtica. Juntament amb La primavera al poblet (1935) representa el punt culminant de l’evolució de l’autor cap a una poètica postsimbolista durant els anys vint i trenta i és un bon exemple de la seva plena maduresa i de la reflexió personal sobre el procés constitutiu del seny i el domini de les emocions. El 1957 recompongué el llibre, el titulà Cor quiet i l’integrà a Poesia, el volum en el qual el poeta refeu i rellegí tota la seva obra anterior.

Bibliografia

  1. Aulet, J. (19911), p. 127-141
  2. Cabré, Ll. i Ortín, M. (1985)
  3. Calderer, Ll. (1984), p. 5-21
  4. Calderer, Ll. (1985)
  5. Capdevila, J.M. (1926), p. 160-169
  6. Gustà, M. (1987), vol. 9, p. 188-192
  7. Manent, A. (1969), p. 236-238
  8. Manent, M. (1973), p. 85-87
  9. Villangómez i Llobet, M. (1959), p. 81-84.
Vegeu bibliografia
Col·laboració: 
JFP

Llegir més...