Lluquet

Personatge central d’Els pastorets, o l’adveniment de l’infant Jesús (1916), de Josep Maria Folch i Torres.

És un jove rabadà que viu en una masia amb els seus amos. La seva feina d’ajudant de pastor la comparteix amb en Rovelló, el seu company inseparable, amb qui viurà un cúmul de peripècies fantàstiques que els conduiran fins a l’adoració del nen Jesús a Betlem, a través d’un somni tingut a la vora de la llar de foc durant la nit de Nadal. En Lluquet vesteix amb la roba genuïna dels pastors catalans del s. XIX: camisa blanca, samarra, pantalons vellutats negres per sota del genoll, faixa, espardenyes envetades, sarró, bastó i barretina. El seu tarannà és alegre i vital, fruit de la seva joventut. Sempre va acompanyat d’en Rovelló i entre tots dos configuren el perfil de l’heroi prototípic folchitorrià. D’una banda, és decidit, valent i impulsiu, trets que contrasten amb en Rovelló, que és tot el contrari: indecís i poruc. La figura de Lluquet és l’emblema del Bé, que adquireix relleu a mesura que avança l’obra en oposició al símbol del Mal, que representa Satanàs. A la vegada, compta amb la protecció de l’àngel sant Miquel i amb la simpatia de tots els pastors de Betlem per la seva bondat i llestesa. Així es converteix en el protagonista principal d’un viatge iniciàtic en el qual li seran mostrats els pecats que comporta l’edat adulta, il·lustrats per mitjà de les fúries de l’infern o el mateix Satanàs, que el tempten contínuament, però sense èxit. Paral·lelament també s’enamora de la Isabeló, la pastora amb qui es promet en matrimoni després de salvar el seu pare, el vell Getsè, de lliurar l’anima al diable. Al final de l’obra —o del viatge iniciàtic—, el personatge ha evolucionat, s’ha fet més adult i madur, després de conèixer els pecats que comporta la vida. Folch i Torres utilitza la figura d’un rabadà perquè li serveix per a integrar-lo en l’anunciata bíblica i conjugar la fusió del món referencial de la Catalunya pairal del s. XIX amb la Judea del començament de l’era cristiana. El Lluquet transcendeix la seva funció de pastor, es converteix en model a seguir entre els seus, i es guanya també l’empatia del públic espectador i lector.